Sergio Dalma: "Necessitava un canvi"

Sergio Dalma (Sabadell, 1964) assegura estar "al màxim i amb les piles posades". Després de 25 anys de carrera, el cantant vallesà està immers en una llarga gira de presentació del seu últim disc, 'Dalma', produït per Pablo Cebrián, el primer àlbum que grava a Espanya en dos lustres i que, després de la seva incursió en la cançó italiana amb 'Via Dalma' i l'èxit de 'Cadore 33', ha suposat un acostament a un estil més anglosaxó. La gira, el 'Dalma Tour', va arrencar el 6 de febrer a Màlaga i té dates tancades fins a finals d'octubre, incloent dos concerts a l'Argentina (a Rosario i Buenos Aires). Dijous i divendres recala a Barcelona, a l'Auditori del Fòrum. 

-El disc que presenta en aquests concerts, 'Dalma', és més lluminós que els anteriors... 

-Molta gent em deia que les meves cançons estaven molt bé però que resultaven molt tristes i grises. I això no té res a veure amb mi, perquè jo no sóc així. I no parlo només de Josep Capdevila [el seu nom real], sinó que Sergio Dalma tampoc és una persona trista, sinó positiva. A vegades passa que t'acabes mostrant tal com et veuen els autors de les cançons, encara que això no tingui gaire a veure amb la realitat.

-Així doncs, hi havia una intenció de canvi.  -

Total. Ho necessitava. Per això vaig voler obrir el disc amb una cançó com 'Tú y yo', que també canto en versió catalana, i que no és una balada sinó un mig temps, amb un esperit positiu. I aquest esperit marca no només l'àlbum, sinó també aquestes noves actuacions.

-Sembla inclinar-se cap a un so més britànic i menys italià. 

-La influència italiana sempre hi serà, i en el repertori que canto en directe segueix sent-hi present, és clar. Però per a les noves cançons buscava un aire nou. I vaig veure que les composicions que em proposaven Pablo Cebrián i Conchita [Mendívil] tenien aquest aire diferent que em podia fer avançar. Els vaig demanar que busquessin més recursos a la meva veu, perquè, per a molts, Sergio Dalma equival a una veu trencada i volia oferir un repertori més ampli, amb més matisos. Els cantants, com els actors, tenim molts recursos i hem d'explorar les nostres alternatives per descobrir nous sons.

-¿No va tenir dubtes a l'hora de triar un nou camí? ¿No li va fer por perdre una part del seu públic? 

-No. Era conscient que necessitava oferir una cosa nova. No només pel públic, sinó perquè jo, com a músic, necessito renovar-me. Necessitava un so diferent. No sé si al final es vendran més o menys còpies del disc, però això m'afecta relativament. El que vull és que la gent apreciï nous registres de veu, un altre so, però que senti que és Dalma.    

-Per ara, tant en les vendes com en els concerts els seus admiradors semblen respondre bé.

-Sí, i estic molt content per això. Curiosament, als fans les noves cançons els recorden al Sergio Dalma del principi; és a dir, una música amb molta essència, amb molt del meu esperit. D'aquí ve el títol, 'Dalma', perquè és un disc molt pròxim al que sempre he fet. Tot i que hi ha una evolució i es nota, no m'he allunyat de la meva essència.

-¿Es veu més reflectit en les noves cançons que en les antigues? 

-Sempre he intentat fer el que m'agrada. Tot té el seu moment, i està bé que així sigui.

-A més d'un el deu haver sorprès la seva col·laboració amb Iván Ferreiro, aparentment tan allunyat del que vostè fa. ¿Com va sorgir?  -

Allò va ser culpa del tequila. Érem a Mèxic i després de prendre'ns dos tequiles em vaig atrevir a demanar-li que escrivís alguna cosa per a mi. És veritat que el seu estil de compondre està lluny del que jo he estat fent, però justament aquesta mena de reptes són els que jo estava buscant. Ferreiro va compondre una de les joies del disc. Ja em va matar amb el títol, 'Si todo lo que siento se pudiera cantar'. Em va atraure el repte de comptar amb un autor amb tanta personalitat com Iván Ferreiro, o com Vanesa Martín, i que el resultat seguís sonant a Dalma.

-També s'ha atrevit a incloure una composició pròpia, 'Esta vez'. 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

-Sempre escric alguna cosa, però, honestament, si hi ha millors cançons que la meva, no la incloc. En aquesta ocasió tenia tres temes i de totes, aquesta em va agradar i anava bé amb el disc. Té una lletra molt 'naïf', molt desgreixadora. A vegades t'agradaria pensar com treure-li ferro a una relació que amb el temps pot resultar una mica pesada. I rítmicament m'agradava. 'Dalma' és potser el meu disc amb menys balades. Té molts mitjos temps, un ritme amb el qual funciono molt bé. A més de ser un disc alegre, reflecteix molt l'esperit dels meus directes.