Una llista negra de mals catalans

Són, segons diu la contraportada del llibre, “una galeria de personatges nostrats de la pitjor espècie: esclavistes, colonitzadors, col·laboracionistes, genocides…”, una selecció de “catalans menyspreables” que tenen en comú “recolzar els opressors del nostre poble i de passada oprimir altres nacions”. Aquests epítets engloben 70 personalitats catalanes i balears les biografies dels quals s'encadenen a ‘Perles catalanes. Tres segles de col·laboracionistes’ (Viena Editors). Entre elles hi ha tant el capità negrer Joan Maristany, que va esclavitzar o va assassinar tota l'illa de Pasqua, com els voluntaris de Prim, els de la División Azul i els del requetè, el  sanguinari general Weyler, el col·laboracionista nazi Robert Brasillach i els principals dimonis de l'independentisme català, des de Josep Pla, Juan Antonio Samaranch, Cambó i Porcioles fins a Albert Boadella, Félix de Azúa, Rosa Regàs, Carme Chacón, Miquel Roca o Duran Lleida.

Sosté Jordi Avià, un dels tres autors del llibre, que no es tracta d'una llista negra de mals catalans considerats des d'una òptica molt determinada, que inclou Josep Borrell però no Fèlix Millet, la xenofòbia antixarnega de Carles Sentís però no la de Joan Sales, les opinions filofeixistes de Vicens Vives de 1939 però no el "sóc amic d'ETA" de Xirinachs, qui en canvi es proposa com a model de català a homenatjar). “Podria semblar una llista inquisitorial, però a diferència de la inquisició també recollim els aspectes positius d'un Cambó o un D’Ors; el que fem és parlar no només de la part bona, sinó de la part negativa de la qual no es parla”, afegeix aquest dissenyador gràfic que va formar amb els coautors del llibre Salvador Avià i Joan-Marc Passada el col·lectiu Dr. Cat.

Sembla evident que el criteri selectiu està més que esbiaixat. “Tenim una inclinació: considerem el conflicte amb Espanya des d'un punt de vista colonial i considerem com a col·laboracionistes els que col·laboren amb el règim espanyol per fotre el seu país per afinitat ideològica o beneficis econòmics”, sosté Avià.

"ESCLAVISTA, ANTIDEMÒCRATA, FEIXISTA..."

La portada del llibre recull els epítets que es mereixen els personatges que són objecte de l'interès dels autors: “Esclavista, antidemòcrata, feixista, franquista, colonialista, especulador, negrer, explotador”. Es pot posar poques objeccions a la inclusió sota almenys un d'aquests epígrafs d'algunes perles cultivades, fins i tot sota els estàndards del seu temps, com Maristany, Weyler, els impulsors de la Lliga Nacional Antiabolicionista o Juan March. O des de la nostra òptica actual, el general Prim i empresaris com els López, Güell, Xifré o Girona. O els falangistes catalans en ple.

Notícies relacionades

Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança

Però crida l'atenció la inclusió del “petit ABC de perletes contemporànies” dels 11 personatges que tanquen el llibre, que pels seus autors comparteixen “almenys un parell de fòbies: Catalunya i el dret a votar, és a dir, la democràcia”. Aquesta llista negra de catalanòfobs inclou, per ordre alfabètic, Félix de Azúa, “cuirassat del nacionalisme i la pseudoesquerra espanyola”, Albert Boadella, “bufó que va preferir posar-se una corretja al coll i passar a ser el gosset del mandarí”, Josep Borrell, “a qui Catalunya li importa un rave”, Josep Ramon Bosch, el dimitit president de SCC pels seus descontrols a internet, Francesc de Carreras, “un dels promotors del partit colonialista Ciutadans”, Carme Chacón, Josep Antoni Duran i Lleida (“pocs éssers han actuat amb tanta dedicació, influència i durant tant de temps com ell per posar pals a les rodes als intents d'emancipació del poble català”), Arcadi Espada, Rosa Regàs (exemple del “natiu agraït al poder colonial”), Miquel Roca i Alejo Vidal-Quadras.

“Hi ha una lògica de continuïtat postcolonial, des del moment en què tots neguen el dret a decidir i tenen un pensament supremacista estan sent una mica la continuació d'aquests personatges”, argumenta Jordi Avià. Encara que, matisa, entre aquestes persones que al pròleg són qualificades com a "moralment responsables" d'actes "aberrants",  “el nivell de culpabilitat és diferent”.