Els fantasmes d'un desnonament

Terror que soni el timbre de la porta, a posar l'ull a l'espiell. Un relat de por i una casa per la qual deambulen els fantasmes dels que hi van viure… Però no és cap pel·lícula de terror sinó una història feta de temors reals i contemporanis: al fet que una delegació de policia-manyà-agent judicial travessi el llindar i et faci fora de casa, a quedar-te al carrer, sense tenir on anar i amb un deute astronòmic per no poder pagar la hipoteca. "Una nova mirada” des del còmic sobre aquest drama social i els que lluiten contra ell és el que proposa ‘Aquí vivió. Historia de un desahucio’ (Nube de Tinta), debut en la novel·la gràfica de l'escriptor Isaac Rosa (Sevilla, 1974), que forma tàndem amb la dibuixant Cristina Bueno (Barcelona, 1983), que amb aquestes 250 pàgines es gradua en el tema de la crisi després d'haver publicat fa tot just un any 'Las abuelas dan el golpe' (amb guió de Raquel Franco). 

Una adolescent es muda amb la seva mare separada a un pis més petit, on troba les empremtes del desnonament que van patir els inquilins anteriors i intenta trobar-los descobrint la tasca de les plataformes d'afectats per la hipoteca (PAH davant un problema que està lluny de desaparèixer. “L'Administració no ha estat a l'altura en tots aquests anys tan cruels –denuncia l'autor d''El país del miedo’ i ‘La habitación oscura’-. Se n'ha desentès i només quan víctimes i activistes ho han portat al carrer amb escraches ha entrat en l'agenda dels polítics. Segueix havent-hi desnonaments diàriament i convocatòries per aturar-los”.

“Segons les PAH des del 2008 hi ha hagut unes 700.000 execucions hipotecàries, però a l'Administració no li interessa donar xifres oficials. No ens entra al cap la quantitat de persones que han perdut la casa i a sobre s'han quedat amb el deute”, planteja l'autor, que per al guió ha realitzat una investigació periodística i ha assistit, igual que Bueno, a assemblees de col·lectius d'afectats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH Barcelona, la PAH Vallekas o l'Assemblea Popular del barri madrileny de Tetuán. “Cal anar-hi i veure-ho -clama Rosa-. Hi ha gent que hi va per primera vegada, altres que fa molt temps que hi van i que malgrat que han resolt el seu problema s'han convertit en activistes per ajudar els nous, que arriben enfonsats, espantats, pensant que la setmana següent seran al carrer. I allà la gent els diu: ‘no és culpa teva, no et quedaràs al carrer i no estàs sol’. Aquestes són les grans pors. Els convencen que no és un fracàs personal sinó un fracàs col·lectiu de tota la societat i els troben una solució que no et dóna l'Administració: una casa del banc dolent per okupar. És el crit de les PAH: gent sense casa i cases sense gent”. 

L'APODERAMENT

“En aquest moment s'encarna  -resumeix Rosa- l'apoderament, que gent sense cap militància ni consciència política hagi fet coses que no s'hauria pensat mai, com la desobediència civil i okupar. I entre tots són capaços de tirar endavant”. “Veure com la gent s'organitza, com plora i com riu, com treu poder i com aconsegueix coses… és una lliçó de vida –apunta la dibuixant barcelonina-. Anar a una assemblea et canvia. Vaig quedar meravellada. A Barcelona, amb Ada Colau d'alcaldessa, penses que ja gairebé no hi ha d'haver desnonaments, però n'hi ha”. 

Notícies relacionades

Les àvies 'ni-ni-ni' es fan lloc al còmic

Evasió o 'escrache'

“El traç amable contrasta amb una història dramàtica per si mateixa, perquè pugui llegir-ho igual un adult que un adolescent”, concreta Bueno, capaç de transmetre por, tristesa i impotència amb un dibuix a tinta verda, finalment més pàl·lid que el de les samarretes de la PAH. Perquè l'objectiu de Rosa era que el lector “empatitzi amb els personatges” i així “construir la memòria, l'‘aquí va viure’”. “Perquè d'aquí uns anys recordem el que va passar i ens preguntem què va passar al nostre barri, al nostre edifici, què va passar amb els desnonats”.

CONSTRUIR LA MEMÒRIA DAVANT LA IMPUNITAT

Una memòria necessària, afegeix Rosa, davant la “impunitat dels que no pagaran per això”. “Un desnonament no és un desastre natural. Al darrere hi ha lleis sortides del Parlament que l'han permès i pràctiques judicials i un comportament de la banca que va més enllà de les clàusules abusives. Tot el negoci hipotecari ha sigut una estafa massiva i un gran engany que va saltar amb la crisi, quan la gent es va quedar sense feina i va veure el que havia firmat. Hi ha responsables amb nom i cognom, es pot assenyalar els culpables: els que han governat, legislat i controlat la banca, els constructors i els notaris, que van promoure polítiques de sòl que ens van portar fins aquí”. I avisa, “queden per sortir a la llum moltes corrupcions”.