AL SEU DOMICILI DE BERGA
Mor als 96 anys mossèn Ballarín
El sacerdot es va fer popular amb la seva extensa obra literària i les seves aparicions a la ràdio i la televisió
/
style="line-height: 20.8px;">El sacerdot i escriptor Josep Maria Ballarín, conegut popularment com a mossèn Ballarín, ha mort aquesta matinada al seu domicili de Berga als 96 anys. Ballarín va aconseguir notorietat gràcies a l'èxit de la novel·la 'Mossèn Tronxo' (Club Editor), de la qual des del 1989 s'han venut 100.000 exemplars, i a les seves intervencions i reflexions en tertúlies de ràdio i televisió. Té publicades una quarantena d'obres. Una d'elles, 'Santa Maria, pa de cada dia', li va valer el premi Ramon Llull de novel·la el 1996. La capella ardent s'ha instal·lat al tanatori de Berga. El funeral tindrà lloc dissabte també a Berga i l'enterrament serà a Gósol per exprés desig del sacerdot. El món de la política, la cultura i de les entitats catalanes ha lamentat la pèrdua d'una figura d'un sacerdot "atípic" com ell mateix s'autodefinia, que es va caracteritzar, han destacat, per les seves reflexions i la seva humanitat. Un dels primers a mostrar el seu condol per la desaparició de Ballarín ha sigut el president, Carles Puigdemont, a través del seu compte de Twitter.
Ha mort mossèn Ballarín, home d'una espiritualitat encomanadissa i d'una profunda estima a Catalunya. El trobarem a faltar. Descansi en pau.
— Carles Puigdemont (@KRLS) 18 de marzo de 2016
També el conseller Raül Romeva ha expressat el seu condol i ha recuperat una cita de Ballarín sobre el poble català.
"Sóc un català sense por. Criden per espantar-nos. No ho feu, no hi poden fer res. Junts no hi ha qui ens tombi" DEP, Msn Ballarin
— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) 18 de marzo de 2016
Nascut a Barcelona el 8 de febrer del 1920, Ballarín va passar la major part de la seva vida al Berguedà. El 1953 va ser nomenat rector de l'església de Santa Maria de Queralt, tasca que va desenvolupar fins al 1988, quan va ser nomenat vicari de Gósol. En l'actualitat, amb una salut delicada, vivia amb la seva cuidadora, Emília, a cavall entre el seu pis de Berga i una casa a Gósol.
De jove, va estudiar el batxillerat als Escolapis i durant la guerra civil va formar part de la Quinta del Biberó. En aquella època, va ser detingut i portat a un camp de concentració, on va emmalaltir de tisi.Llavors va ser traslladat a Matadepera, on va passar sis anys recuperant-se de la malaltia. L'any 1946 va ingressar a l'oratori de Sant Felip Neri de Gràcia i va estudiar teologia al seminari de Solsona. A l'acabar els estudis, va exercir de prefecte i professor al seminari durant sis anys.
El sacerdot deixa una important obra literària que va començar el 1967 amb la publicació de 'Francesco', un llibre sobre la figura de sant Francesc d'Assís. La fama li va arribar amb 'Mossèn Tronxo' (Club Editor, 1989), de la qual s'han venut més de 100.000 exemplars. Altres obres significatives són 'Santa Maria, pa de cada dia', 'L'església amb cabres i tot: signes del temps' (Columna, 2004), i 'El sac dels records' (Efadós, 2015), on relata les seves memòries.
"SACERDOT ATÍPIC"
En una entrevista amb l'agència de notícies ACN l'any 2015 amb motiu de la publicació de les seves memòries, Ballarín es definia com un sacerdot "atípic" i confessava haver tingut "total llibertat a l'Església". Va confessar que es va fer sacerdot "per la gent" ja que opinava que la feina d'un sacerdot consisteix a "ajudar la gent". Durant l'entrevista, assegurava "estar en pau, que és molt millor que ser feliç". També manifestava que no temia la mort, encara que reconeixia que "mai hi estàs preparat". "Per això, has de deixar fer a la vida, i quan arribi, arribarà", deia.
