Tricky: "Quan no estic gravant, no sé què fer amb la meva vida"

Tricky, el veterà artista de pop experimental de Bristol, col·laborador de Massive Attack, visita aquest divendres Barcelona (Apolo, 21.30 h) per presentar nou àlbum: ‘Skilled mechanics’.

Quan vam tenir notícia d'aquest disc, se suposava que seria el primer d'un nou projecte anomenat Skilled Mechanics. Però ha sortit amb el seu nom. Jo només volia llançar més material. Quan no estic gravant, no sé què fer amb la meva vida. Fer aquest disc era una oportunitat per sortir de gira amb mi com a vocalista principal, i també treballar amb DJ Milo, que és un vell amic.

¿Quines han sigut les diferències principals de mètode de treball, en relació amb discos anteriors? Va començar com un projecte amb DJ Milo. Vaig fer cinc temes amb ell, però a mesura que passava el temps vaig pensar que tot un àlbum junts no seria el més adequat. Hi volia introduir el meu bateria Luke, i amb ell va canviar l'estil. A més hi ha talls molt vells, com ‘I’m not going’, que té com uns sis anys. Quan tenia una noia com a cantant, em relaxava; no m'esforçava tant en els concerts. Aquest disc porta novament Tricky al capdavant com a vocalista.

¿Com escull els col·laboradors? ¿O només és gent interessant que es troba? La majoria me'ls trobo. La noia xinesa, Ivy, per exemple. Jo estava tocant a la Xina i el seu mànager va venir i em va dir: “He d'ensenyar-te una cosa”, i em va posar música d'ella al mòbil. Vaig pensar que era genial.

En l'àlbum hi queden rastres del seu clàssic ‘Maxinquaye’, (1995) però també hi ha sons inesperats; ‘Boy’ té un halo 'rave'. ¿Qué escolta ara? Ara mateix la veritat és que no escolto gairebé res de música nova. Hi ha algunes coses que m'agraden, però no gaires. He descobert un grup a Berlín. Però no en vull dir res. Ja arribarà el moment.

¿Quins plans té per al seu segell, False Idols? Vull que sigui una plataforma per a artistes joves. Que els ajudi a créixer.

Notícies relacionades

‘Mountainhead’, regal per als fans de ‘Succession’

Terry Eagleton: "La possibilitat mateixa de la crítica està en perill"

Va ser una sorpresa trobar-lo en el nou EP de Massive Attack. ¿És una reunió en tota regla? Bé, aquella cançó (‘Take it there’) té set anys. Ningú es va pensar que la llançaríem. És una cosa del passat i jo volia mirar cap endavant en lloc de mirar enrere. Però després vaig tornar a connectar amb 3D [membre fundador de Massive Attack] i vam començar a ser amics una altra vegada. Abans, solíem parlar a través de mànagers; fa poc vam tornar a començar a parlar directament. No parlem de música; només riem amb tonteries i ens gastem bromes entre nosaltres. Però crec que podríem tornar a fer coses junts. Ara sembla un pas natural. Ara parlem i surt fàcil. Ell és músic i jo també. És una cosa que ha de passar.

¿Què podem esperar d'aquesta nova gira? Intenti convèncer qui no té entrada. És un directe intens. Faig canvis en cada concert. No n'hi ha dos d'iguals. Serà molt diferent dels últims, perquè no tinc cap noia cantant. Canta el meu bateria Luke i el meu guitarra Paul i jo també faig moltes veus. És un rotllo diferent.