¿Per a què serveix el xiringuito de Vox?

Havent fet un breu pas per alguns governs autonòmics i municipals després de les eleccions del 2023, Vox ha anat abandonant tota responsabilitat de govern. Per als seus aduladors és una jugada audaç, ja que d’aquesta manera eviten tot desgast. Hi ha una mica d’això, sí, però la realitat és que aquest model de partit el converteix en una organització incapaç de captar quadres tècnics per exercir responsabilitats de govern. El seu planter de diputats està format per fanàtics a qui es permet dir i fer bestieses sempre que siguin submisos a la cúpula central. I encara que els dirigents estiguin molt formats, com Buxadé, la realitat és que alguns, com els Ariza, destaquen per haver emprès sempre aventures empresarials que han acabat en concursos de creditors, si bé ara, gràcies a la màquina de Vox, estan recuperant gairebé tot el que van perdre. De manera que sempre ens queda la sospita que la voluntat de no governar respon tant a una tàctica electoral com a una impossibilitat material. El malestar que havien de representar a Extremadura s’ha quedat en simple rebequeria contra María Guardiola. Cap benefici per als extremenys.

Tant el PP com el PSOE, per raons diferents i oposades, dediquen a Vox només crítiques simplistes. Tant l’un com l’altre necessiten Vox: Feijóo per arribar a governar i Sánchez per mantenir-se en el govern. De manera que el primer en parla tan poc com pot i el segon els situa en capelleta amb Trump, Le Pen o Milei, però no els dissecciona com a xiringuito. La cúpula que controla la caixa central de Vox aixeca també un escut que repel·leix tota crítica procedent dels mitjans convencionals amb les mateixes tècniques amb què les sectes atrapen els seus membres. Un món que els llepaciris coneixen molt bé. El malestar és la seva font de captació i el fanatisme el seu sistema de retenció mentre el PP i el PSOE es limiten a ridiculitzar-los amb estereotips més del segle XX que del XXI.

Notícies relacionades

El PP tornaria a guanyar i aguanta sense desgast l’empenta de Vox

Eva Menor, Consellera d’Igualtat i Feminisme: "No podem donar per feta cap conquesta de les dones"

Surfejant sobre Trump

L’últim component del fenomen Vox és la seva capacitat de navegar sobre l’ona internacional del trumpisme. Forjats en el mateix caldo de cultiu, Abascal i Trump no tenen gairebé res en comú malgrat que es recolzen en la capacitat desestabilitzadora que es reconeixen mútuament. Aquests agricultors que entreguen el vot a Abascal contra la UE són ara les primeres víctimes dels aranzels de Trump i de la inflació per la guerra de l’Iran. La comandita del president nord-americà amb Netanyahu exaspera els antisemites del conglomerat. El malestar i les expectatives de destrucció del sistema alimenten Vox, però el vot que rep només serveix per alimentar aquesta caixa central que controla la cúpula i que es multiplica si es provoquen eleccions cada dos per tres. Després tocaran el dos.