Competir i sumar

Un cop passada la primera hora de la gala, que sempre és la més ràpida i centrada en el que s’ha de centrar, donar els guardons i escoltar els agraïments, la collita premiada d’aquest any semblava molt repartida i, per un altre costat, bastant conseqüent amb les característiques de les pel·lícules nominades. La de Daniel Guzmán, A cambio de nada, desbancava Requisitos para ser una persona normal de Leticia Dolera, les dues opcions més clares en el cine debutant, i aconseguien els Goya al director i actor revelació. En els premis tècnics començaven a perfilar-se dues de les favorites, Ningú no vol la nit (maquillatge / perruqueria i música) i La novia (fotografia). El muntatge, una eina essencial que en la concessió de premis només sembla entendre’s quan hi ha talls ràpids i vertiginosos de cine d’acció, va recaure en El desconocido, precisament una aposta pel thriller industrial espanyol.

    Després, parlant de muntatge, vindria el tall obligat perquè el president de l’Acadèmia, Antonio Resines, expliqués algunes activitats, cités els seus vicepresidents i tornés a parlar de l’IVA, la pirateria i la condició del cine com a cultura. Cada any, des de postures diverses (d’Álex de la Iglesia a Enrique González Ma­cho, els anteriors presidents), es reflexiona sobre el mateix encara que res canvia. Resines va ser ràpid i fluid. Aprendre dels errors del passat és de savis.

    Després d’aquesta esperada aturada, l’assumpte va tornar a estancar-se amb referències directes a la falta de governabilitat a Espanya, el moment kitsch amb el Goya honorífic a Mariano Ozores i l’actuació d’un mag. Amb el retorn dels premis va seguir la tònica del repartiment més o menys equitatiu. Però no era res més que l’escalfament per als guardons que l’endemà estarien en boca de tots. Truman ja havia aconseguit el més cantat de tots, el de millor actor de repartiment per a Javier Cámara. ¿Estaria en la decisiva batalla final?

    Van començar a caure una altra vegada repartits amb les dues perfilades per obtenir els guardons més importants: un per a La novia (actriu de repartiment), un altre per a Truman (guió original). Fins que va arribar el núcli de la nit, el premi a la millor actriu.  Com acostuma a passar en aquests casos, davant un previsible conflicte s’acostuma a preferir una sortida airosa: davant dues dives (Juliette Binoche i Penélope Cruz) i la teòrica favorita (Inma Cuesta), va sortir vencedora la menys esperada, Natalia de Molina. Es va restituir l’ordre, aquest sí esperat, amb Ricardo Darín, millor actor en el festival de Sant Sebastià, els Feroz, els Gaudí i els Goya per la seva composició a ­Truman.

Notícies relacionades

El Gaudí més desconegut

Pedro Almodóvar publicarà la seva primera novel·la, «El hombre que solo escribía en los aviones», a l’octubre

    

BASTANT REPARTIMENT / I encara que com va dir León de Aranoa «les pel·lícules no competeixen entre elles, només sumen», s’havia de decidir. Sincerament, pensava que La novia, tan alabada per molts i criticada per molt pocs, s’emportaria els dos premis finals, però va ser Truman la que ho va brodar. Hi va haver bastant repartiment, però el film de Cesc Gay se’n va emportar cinc, i dels més importants (pel·lícula, director, guió, actor i actor de repartiment), dels sis a què optava. S’haurà de seguir sumant.