Richard Price: per un grapat de dòlars

El 2008, Richard Price va canviar de parella, va canviar de casa i de barri per instal·lar-se a Harlem, va canviar d’agent i va firmar un contracte amb la seva editorial de sempre per a una novel·la nova, una radiografia novel·lada de la vida a Harlem, com havia fet amb el Lower East Side a la seva llavors recentment publicada La vida fácil. En un sopar amb la seva nova agent, es va queixar que l’únic que no canviava era la molesta necessitat d’escriure guions per guanyar-se la vida. 

    Des d’El color del diner fins a sis capítols de The Wire, n’ha firmat una trentena: idees pròpies, adaptacions de les seves novel·les, versions d’obres d’altres. També ha fet de productor executiu i fins i tot ha aparegut amb la seva cara peculiar en una desena de cameos. I, no obstant, renega del cine amb un argument senzill: el que li agrada és escriure novel·les. Té dret a queixar-se. Qualsevol de les seves quatre obres principals –The Wanderers, Clockers, Freedomland, La vida fácil– justificaria un lloc prominent en la literatura contemporània.

ENCÀRREC PER GUANYAR DINERS / La seva nova agent li va proposar una solució: com que en les seves tasques de documentació al carrer havia acumulat centenars de successos i anècdotes policials, havia d’escriure una novel·la de gènere que es deixés de subtileses literàries i se centrés tan sols en l’argument. Dedicaria quatre mesos a escriure-la i la publicaria amb pseudònim. Ella li aconseguiria un bon contracte en una altra editorial i gràcies a aquells diners podria dedicar el temps necessari a la seva nova novel·la literària sobre Harlem. Es va negociar amb totes les parts i es va acordar que la novel·leta apareixeria l’any següent, firmada amb el pseudònim de Harry Brandt. L’invent es va esguerrar, en paraules del mateix Price, «tan bon punt vaig fer parlar un dels personatges». Cinc anys després, quan per fi va acabar Los impunes, no va tenir manies a afirmar: «Vaig acceptar aquell encàrrec per guanyar diners i després vaig haver d’agafar altres treballs per guanyar uns diners que em permetessin acabar l’encàrrec que havia acceptat per guanyar diners».

Notícies relacionades

El poeta del crim

Amb el peu esquerre

    Un grup d’agents mantenen durant 20 anys l’amistat forjada en una iniciació intensa en la vida policial i criminal, quan es feien dir els Gansos Salvajes. El destí els ha donat sortides diferents, però cadascun d’ells conserva l’obsessió per un criminal particular que se li va escapar en aquells inicis. Això són els impunes, en creativa traducció de l’original whites, una blancor que, en un gest de complicitat gairebé explícit a Moby Dick, ens porta el colossal tema de la novel·la: les relacions entre l’obsessió persecutòria i la culpa.

    Amb una trama paral·lela que afecta la vida familiar del protagonista central, Billy Graves, Price es mou amb la mateixa facilitat en el terreny del thriller, en les profunditats del perfil psicològic i, per descomptat, en la descripció literària. Pocs autors aconsegueixen amb tanta eficàcia que el que relaten adquireixi una visibilitat gairebé tridimensional: un enfrontament de bandes amb bombetes trencades com a armes blanques es resol amb «una esquirla de cristal clavada en una córnea como una vela en miniatura». La resposta de lectors, crítics i col·legues ha sigut unànime: a Harry Brandt li ha sortit un Richard Price extraordinari.