Llucifer obre les portes del 'Cabaret maldito' al Port Vell

Benvinguts a la casa de Llucifer, un regne de la luxúria només apte per a adults pel qual desfilen pallassos transvestits, nans viciosos i madames depravades, entre altres éssers. Som a Cabaret maldito, el tercer espectacle de la companyia Circo de los Horrores, que desembarca avui al Port Vell de Barcelona, on estarà fins al 13 de març.

    El mestre de cerimònies és Llucifer, àlter ego de Suso Silva, creador de la companyia. «Als espectadors els intento atraure al meu costat fosc. Ofereixo sexe, luxúria, fama i poder a canvi que em venguin la seva ànima. L’infern no és un mal lloc per viure: no hi ha normes ni polítics. Només pecats capitals. S’ha de viure intensament perquè el temps és or», diu aquest gallec de 54 anys que va iniciar la seva carrera com a mim i que sempre ha defensat la revitalització del circ (el 2003 va obtenir el Premio Nacional de Circo). «Des dels anys 80, jo ja sabia que el circ s’havia d’actualitzar. S’ha d’atraure els joves, donar-los coses diferents, humor i escenografia. Alguna cosa diferent del que és tradicional. Transportar-los a un altre món», afegeix.

 

UN "XUT D'ADRENALINA"

    Després dels dos espectacles anteriors (Circo de los horrores i Manicomio), Cabaret maldito (un gegantesc espectacle on treballen uns 30 artistes a la carpa i 15 persones més a fora) és un «xut d’adrenalina», en paraules del director. «El públic ha de venir amb la ment oberta. Perquè som bàrbars i els rebentarem a rialles. La meva missió consisteix a desinhibir la gent. Per a això, trec un confessionari negre on parlem de tot, incloses les tendències sexuals. La reacció de la gent és sorprenent. Tenim una legió de fidels espectadors. Els que són nous triguen més a entrar en el xou, però al cap de pocs minuts entenen de què anem i ho disfruten», explica Silva, que té tres espectacles ara mateix de gira per mig món, des dels Estats Units fins a l’Amèrica Llatina, passant per Europa. «El truc està que fem teràpia de riure. Ens riem de tot. Dono molta canya als espectadors. I també a mi mateix», afegeix Silva, que està una hora per maquillar-se com a Llucifer.

    Amb una estètica molt cuidada, Cabaret maldito té la seva força en la paraula. Però també en l’aspecte purament físic, en uns números circenses molt potents que inclouen des d’un tango amb patins fins a contorsions inimaginables. «Compte, no som el Cirque du Soleil», adverteix el creador de la companyia.

PLE CADA DIA

Notícies relacionades

Jordi Casanovas: "Molts homes prefereixen la nostàlgia al progrés"

El ‘boom’ dels ‘artistes convidats’ a les marques

En el seu pas per Madrid, el xou ha omplert cada dia les 800 butaques de la carpa. «El nostre secret són els preus assequibles. Per això tothom ve a veure’ns. La crisi econòmica tan brutal que ha tingut Espanya no l’hem notat gaire, però, precisament, perquè ens hem adaptat a la butxaca dels nostres espectadors. I això que, de cada entrada, el 21% és per a Hisenda», subratlla el director, que demana al ministre Cristóbal Montoro que vagi a veure l’espectacle. «El posaré al confessionari i li preguntaré pels seus pecadets», riu, i afegeix que a qui no li agradaria veure a la carpa seria cap membre de la Conferència Episcopal. «Quin horror. Aquests sí que fan por». Malgrat tenir Llucifer com a mestre de cerimònies, Cabaret maldito no és un muntatge irreverent. «No fem cap al·lusió a l’Església», adverteix.

    Silva ja està pensat en el següent espectacle que muntarà, del qual no dóna ni mitja pista per temor al pirateig. Es confessa com un addicte al seu ofici, encara que ell (que viu en una caravana, amb la seva família) no ho anomena feina, sinó «una manera de viure».