Sergi Pérez, del 'crowdfunding' al premi Gaudí

 «Sé que sona a clixé, però ha sigut bastant inesperat», diu Sergi Pérez del seu recentment aconseguit premi Gaudí a la millor pel·lícula en català per 'El camí més llarg per tornar a casa'. «Podia passar, però no ho tenia clar, així que vaig preferir pensar només en el que em posaria per a la gala». Aquest guardó no és mal resultat per a una pel·lícula petita, rodada amb els estalvis del director, 13.000 euros aconseguits per Verkami [una plataforma de 'crowdfunding'] i una aportació del col·lectiu-productora Niu d’Indi. 

Si Pérez va optar pel micromecenatge va ser per la necessitat de rodar ben aviat. «La pel·lícula va sorgir com un curt que em va acabar agradant tant que vaig voler convertir-lo en llarg», explica. «Tenia pressa i no podia esperar, perquè l’actor [Borja Espinosa] no hauria sigut el mateix amb dos anys més, per exemple. Finançar-la d’una manera ortodoxa ho hauria endarrerit tot massa. I tampoc era una pel·lícula fàcil de vendre». 

 No, no ho és: parlem d’un llarg camí de dolor que involucra un home perdut i un gos mig mort. El viatge val la pena, però tampoc és que la taquilla hagi sigut per llançar coets: va recaptar poc més de 8.000 euros, amb un total de 1.345 espectadors. «No hem recuperat la inversió. Al pressupost de rodatge [30.000 euros] s’hi ha de sumar les despeses d’estrena i distribució [30.000 més]. I a mi no m’han arribat de tornada els estalvis que vaig posar, que van ser 15.000 euros. Dos anys de molta publicitat, de fer molts anuncis de Nesquik», explica Pérez, bregat també en el videoclip. «Gràcies als diners obtinguts en els festivals hem pogut pagar distribució, còpies, DVD…».  

POLÈMICA EN FESTIVALS

'El camí més llarg per tornar a casa' es va veure per primera vegada al festival de Sevilla del 2014, on va participar en la secció oficial. «Era l’única pel·lícula espanyola en competició. Vam tenir sort perquè José Luis Cienfuegos [director del festival] va apostar molt per ella». Se’n va anar sense premi, però amb distribució a través de Noucinemart. Abans d’estrenar-se a finals de maig del 2015, es va poder veure al festival REC de Tarragona i al D’A. Allà per on passa genera sensacions, positives o negatives, aquestes últimes en particular per un clímax de violència difícil d’assimilar. Al REC, dues senyores van marxar abans del final i per poc no insulten el director. «Segueixen passant aquestes coses –explica Pérez–, encara que ja m’he fet una mica dur. Al principi ho portava molt malament, perquè aquesta pel·lícula no està feta amb cap afany de provocar».

Notícies relacionades

'Truman' arrasa en els premis Gaudí

«El meu film és una obra plena de ràbia»

 I des d’ara hauria d’importar-li menys, perquè té el Gaudí com a salvaguarda. Curiosament, el film comparteix amb Truman, gran triomfadora de la nit, el tema del contacte amb la mort, la proximitat amb ella… «I un gos», assenyala encertadament el cineasta. «Som una mica el revers tenebrós de Truman ». A Pérez li encanta Cesc Gay (sobretot Ficció i A la ciutat ) i està molt content amb el premi per a Truman , tot i que «hauria preferit que haguessin guardonat Borja Espinosa en lloc de Ricardo Darín; prefereixo com ho fa el Borja». 

 NOU PROJECTE

Ara el cineasta es prepara per encarar la seva segona pel·lícula, tan lligada a l’anterior que fins i tot es planteja posar-li el mateix títol. «Segueix molt la línia i és amb el mateix actor. El que les diferencia és que hi ha un element de transgènere; és la història d’una dona que torna a casa com un home». En aquesta ocasió, compta amb el suport en la producció d’Isabel Coixet, fan declarada d’'El camí mes llarg per tornar a casa'. (Fa unes setmanes, la cineasta es va queixar a través d’Instagram de la falta de nominacions als Goya per al film de Pérez). «Tenim molta sort de tenir Coixet del nostre costat. De moment, busquem finançament».