La il·lusió per un projecte

Sé que era una de les seves il·lusions. L'any 2014 vaig iniciar unes converses amb José Manuel Lara Bosch perquè s'incorporés a títol personal a l'accionariat d'El Periódico de Catalunya. Els contactes van ser freqüents, intensos i profitosos. Al llarg d'aquestes trobades es va forjar una bona amistat i vaig descobrir la dimensió personal i professional de José Manuel. Era un home exigent, directe, de fina ironia com a persona intel·ligent que era, somiador, senzill, amant apassionat de la seva família…. I, a més, un editor colossal en el sentit més ampli de la paraula. Es va endinsar en tots els camps de l'edició: llibres, premsa escrita, ràdio, televisió, cinema, internet…. I el seu nom i la seva obra ja han quedat registrats en els llibres d'història del món de l'empresa i dels mitjans de comunicació.

La seva personalitat era aclaparadora, contagiosa; tenia un caràcter fort, com correspon a un home de grans èxits, que els va aconseguir gràcies a la seva visió de futur, a la seva capacitat de treball i a la seva inclinació permanent per a l'autocrítica. José Manuel, com a home savi que era, d'entrada qüestionava fins i tot el que semblava evident, es feia preguntes i més preguntes buscant les respostes encertades, escoltava amb humilitat a qui volia sentir, analitzava i decidia.

Tots, ell mateix el primer, coneixíem l'abast d'una malaltia que a poc a poc el va anar minant físicament. Només físicament, perquè la seva fortalesa mental era extraordinària. Era admirable veure com se refeia de l'esgotament físic i participava en les reunions amb una energia i una claredat sobrenaturals. Aquesta força de voluntat gens comuna el va mantenir en el seu lloc de treball fins a l'últim moment.

Notícies relacionades

Palmeres i testos

¿Val la pena?

En les reunions que vam mantenir em va confessar que se sentia identificat amb EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, perquè li resultava un diari pròxim, inconformista, defensor acèrrim de les clares singularitats de Catalunya i defensor a la vegada del compliment escrupolós de la legalitat constitucional. No deixava escletxes per a l'ambigüitat. I el seu desig era formar part de l'accionariat d'EL PERIÓDICO, per enfortir el paper del nostre diari en uns moments polítics i socials tan delicats i complexos que viu Catalunya. Volia aportar la seva saviesa per consolidar una Catalunya solidària, influent i emprenedora, que continués sent un dels principals motors econòmics i socials de la resta d'Espanya.

Per tot això l'il·lusionava molt incorporar-se al nostre projecte d'El Periódico de Catalunya. Les circumstàncies tristes i doloroses de la vida li han impedit personalment veure complert aquest somni. Va morir fa un any i el seu record i el seu exemple segueixen molt presents entre els que el vam conèixer. No obstant, aquesta il·lusió i aquest desig de José Manuel els ha recollit la seva família, que, compartint plenament els seus ideals, va decidir prosseguir amb nosaltres a El Periódico la tasca de consolidar una Catalunya forta, assenyada i tolerant, amb una ciutadania més informada i més ben formada. Gràcies per sempre.