Anar al contingut

Una nova pell per al Liceu

Frederic Amat cobrirà les dues façanes del teatre líric amb gairebé 200 cercles vermells de ceràmica esmaltada

La intervenció artística, que s'espera ultimar a la tardor, serà íntegrament finançada pel mecenes Josep Suñol

Rafael Tapounet

Una nova pell per al Liceu

El Gran Teatre del Liceu tindrà «una segona pell». En aquests termes defineix l’artista Frederic Amat la intervenció que es proposa portar a terme a la façana del coliseu líric de Barcelona. Una intervenció que, explicada amb traços molt gruixuts, consistirà a col·locar entre 150 i 200 peces de ceràmica esmaltada de color vermell sang de toro amb la forma d’un «cercle obert» de 105 centímetres de diàmetre. El projecte inclou així mateix la recuperació per a la ciutat, a la façana del carrer de Sant Pau, de les quatre vidrieres amb escenes wagnerianes instal·lades al vestíbul del Cercle del Liceu. El resultat, que ara per ara tan sols es pot valorar a partir de maquetes i de simulacions fotogràfiques, no deixa indiferent. Per bé o per mal.

La façana del Liceu –el pla original el va firmar el 1847 Miquel Garriga Roca– només  ha patit dues transformacions d’importància al llarg de la seva història (el 1874 i el 1918) i es va mantenir inalterada després de l’incendi que el 1994 va obligar a reconstruir el teatre. Ara, un informe tècnic aconsellava emprendre una obra per corregir alguns defectes estructurals ocasionats pel pas del temps i, de passada, solucionar, fent servir la tecnologia LED, els problemes d’il·luminació. El projecte de «restauració canònica» va ser encarregat a l’estudi DFT, dels arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré, que ja van participar en la reconstrucció del Liceu. Però en aquest treball de conservació «hi faltava alguna cosa», com apunta el mateix Fabré. I aquí és on apareix, deus ex machina, Frederic Amat.

UN EDIFICI ANODÍ

Amat feia temps que donava voltes a les mancances de la façana del Liceu. «A diferència del que passa en altres teatres d’òpera, l’‘¡oh!’ d’admiració es produeix a dins, a la sala, no pas a fora. A l’exterior gairebé no hi ha elements que anunciïn que és un gran espai de representació», assenyala l’artista. Aquesta «falta d’irradiació» resulta encara més palmària a l’anodina façana del carrer de Sant Pau, «que suggereix la idea d’un seminari o un hotel, però no la d’un teatre d’òpera». Amat havia començat a desenvolupar algunes idees sobre això quan, l’estiu passat, la lectura d’un article sobre una campanya de captació de fons per costejar la restauració de la façana el va impulsar a donar forma a les seves intuïcions i va presentar un projecte. «És ara o mai, vaig pensar».

La intervenció d’Amat es basa en la forma del cercle obert, que l’artista connecta amb la planta del teatre romà ideal concebuda per Marc Vitruvi i amb la mateixa platea del Liceu. «El cercle obert evoca la presència del públic, és la gent», explica. La juxtaposició d’entre 150 i 200 peces amb aquesta forma sumada al joc d’ombres i reflexos que ofereix el gres esmaltat crearà un efecte de moviment que l’artista considera fonamental: «Els edificis viuen, i la vida comporta trànsit i moviment».

A més a més, el projecte de restauració i transformació es proposa integrar de manera efectiva les façanes de la Rambla i del carrer de Sant Pau i subratllar la importància de l’angle que formen. «La façana és la cantonada», sentencia Amat. L’arquitecte Jordi Rogent, assessor del Liceu, argumenta aquesta opció. «El Liceu és l’únic gran teatre d’òpera d’Europa que no genera espai públic. Aquesta obra reforça el paper del Pla de l’Os [on es troba el mosaic de paviment de Miró] com la plaça pública que correspon al Liceu i convida la gent a endinsar-se per Sant Pau, arribar fins a la Filmoteca i recuperar la zona».

ESPERANT LA LLUM VERDA

Aquesta dimensió del projecte com a motor d’una transformació social va ser la que va acabar de convèncer el director general del Liceu, Roger Guasch, d’avalar la proposta. «Vaig necessitar quatre dies per assimilar-ho –admet–, però ara, cada vegada que veig la façana, hi trobo a faltar els cercles». Després d’obtenir el beneplàcit de la comissió executiva del teatre i de la del consorci i de recollir l’opinió d’arquitectes, tècnics, artistes i liceistes, es van iniciar els tràmits per portar a terme les obres. Tant l’ajuntament com la comissió territorial de patrimoni cultural han aprovat el projecte de restauració canònica, però a més han requerit un informe amb detalls tècnics sobre la intervenció d’Amat (la façana del Liceu és un bé cultural d’interès nacional i, per això, l’obra de l’artista ha de tenir caràcter reversible) abans de donar-hi la llum verda. La previsió de Guasch és començar les obres a l’abril i tenir-les acabades per a l’inici de la temporada operística 2016/2017, és  a dir, a l’octubre.

I tot això, ¿quant costa i qui ho paga? El pressupost de la rehabilitació clàssica de les façanes, inclosa la recuperació de les vidrieres del Cercle del Liceu, ascendeix a uns 730.000 euros, que es finançaran a través de micromecenatge i lones publicitàries. I el cost de l’obra d’Amat, que rondarà els 300.000 euros, l’assumirà íntegrament l’empresari, col·leccionista d’art i mecenes Josep Suñol. H

Les vidrieres recuperades

Un dels aspectes més atractius del projecte de restauració de la façana del Liceu és la recuperació de les quatre vidrieres instal·lades al vestíbul d'entrada del Cercle del Liceu, que reprodueixen escenes de la tetralogia wagneriana de l'anell. Van ser realitzades el 1905 per la casa de vidriers Antoni Bordalba a partir dels dissenys del pintor i escenògraf Oleguer Junyent.

Aquestes obres de vidre esmaltat no són en l'actualitat visibles des de l'exterior perquè, en algun moment entre la Setmana Tràgica i els anys 30 (el fet no està documentat), el Cercle del Liceu va decidir tapar-les per evitar que fossin objecte de possibles atacs i il·luminar-les amb uns fluorescents situats entre les vidrieres i la falsa paret que es va construir a l'efecte a la façana del carrer de Sant Pau. L'obra de recuperació suposarà desmuntar-les, restaurar-les i tornar-les a instal·lar, amb un cost d'uns 200.000 euros.      

Temes: Liceu

0 Comentaris
cargando