Frederic Amat, el viatge continu

Una exposició que es pot veure aquests dies (fins al 22 de juny) al 'foyer' de la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc dóna testimoni de la relació “generosament obsessiva” (en paraules de Lluís Pasqual) que Frederic Amat (Barcelona, 1952) ha mantingut amb el món del teatre i l'escenografia des que, quan amb prou feines era un adolescent, es va iniciar en l'univers de les arts plàstiques a l'escola Estudis Nous de la mà, precisament, del mestre Fabià Puigserver.

Notícies relacionades

Maria Rodés canta a l’amor "normal i al que frega la bogeria"

‘Stranger things’ s’autohomenatja

És el mateix tipus de relació fèrtil i lliure que ha mantingut al llarg de la seva trajectòria també amb la pintura, el cine, la literatura, l'escultura, la ceràmica, la il·lustració, l'arquitectura, la música, el gravat o l'interiorisme. Artista inquiet, polifacètic i transversal, profundament marcat pels seus viatges, Amat ha convertit la seva carrera en una recerca constant de nous llenguatges. Una indagació que ha sigut reconeguda amb encàrrecs procedents de tot el món i amb nombroses distincions, entre elles el premi Nacional d’Arts Visuals que la Generalitat li va concedir el 2007.

L'artista barceloní ja ha realitzat amb anterioritat destacades intervencions en espais arquitectònics, com el ‘Mural de les Olles’ al Mercat de les Flors, el ‘Mur d’Ulls’ a l'Hotel Ohla de Barcelona, la façana de ceràmica esmaltada de Villa Nurbs a Empuriabrava i la ‘Pluja de Sang’ al Teatre Lliure de Gràcia.