'La chica danesa': més contenció que transgressió

Durant la primera mitja hora de 'La chica danesa', les coses passen molt de pressa i no estan gaire ben explicades. El que comença com un joc acaba com una reivindicació transgènere. En els anys 20 del segle passat, un jove pintor danès es vesteix de dona per posar per a la seva dona. L'aparença, el fingiment divertit, es prolonga i assisteix a una festa amb robes de la seva dona. A poc a poc deixa de ser Einar per convertir-se en Lili. Després, el film és tot al contrari: morós més que lent, amb aquella afectació estètica que ja caracteritzava un anterior treball del director Tom Hooper, 'El discurs del rei'. Tot està ben disposat sobre la pantalla, però falta tensió i verdadera transgressió. I el que s'explica és una història transgressora. Eddie Redmayne s'excedeix, però, en oposició, Alicia Wikander, la dona del pintor, fa una magníficament continguda interpretació.