Els millors discos nacionals del 2015

jgarcia31446399 barcelona 2015 10 13 icult adria punti present151224121058

1. ADRIÀ PUNTÍ 'La clau de girar el taller' (Satèl·lit K)

El disc impossible, que vam arribar a témer que no veuríem mai fet realitat, va satisfer les altes expectatives acumulades. I no era fàcil després del rastre deixat per l'elevat ‘Maria’ (2002). Tantes sessions que no semblaven portar enlloc, tant material dispers, incomplet, tanta confusió i inseguretat, cristal·litzen per fi en una obra on cada peça cobra un sentit, i que deixa oberts alguns punts de fuga que la fan una mica més enigmàtica. Disc seriós i de tendència recollida, amb rock adult, balades torbadores assentades en el piano i algunes estridències sonores associades al món de la ferreria, propi del pare de Puntí.

Aquesta presència familiar acompanya les cançons, com va passar amb ‘Maria’, a través d'evocacions i diàlegs imaginaris, amb un llenguatge poètic de gran riquesa, excepcional en el paisatge de la música en català. El material vivencial sensible, no simulat ni impostat, és el que mou i aixeca aquestes composicions sofertes vers a vers, que l'exlíder d'Umpah-Pah canta amb absoluta implicació i un punt de visionari desvari. Una obra intensa a la qual acompanya un germà bessó, el disc-llibre ‘Enclusa i un cop de mall’, amb textos, dibuixos, peces inèdites i versions alternatives.

2. NIÑO DE ELCHE 'Novelería' (Telegrama Cultural)

Un ‘cantaor’ aliat amb el rock d'avantguarda, germànic, electrònic i exòtic, en una obra trencadora també en el pla líric, amb textos de poetes ubicats en l'anticapitalista Poesia de la Consciència. Acompanyat de músics de Poni Bravo, el Niño sacseja l'oient mirant de reüll el clàssic ‘Omega’, d'Enrique Morente amb Lagartija Nick.

3. LA BIEN QUERIDA 'Premeditación, nocturnidad y alevosía' (Elefant Records)

Ana Fernández-Villaverde va brindar el seu cant artesanal al pop electrònic en ‘Ceremonia’ (2012) i ara segueix el fil a plaer amb aquest compendi de tres ‘maxisingles’ que combinen emotivitat melòdica, tacte sintètic i fons obscurantista, amb punts de contacte amb New Order i The Cure. Les formes poden fer-se més fredes, però segueix guanyant l'amor.

4. FRANCISCO NIXON 'Lo malo que nos pasa' (Siesta)

D'Australian Blonde a La Costa Brava, i una tercera vida per a Fran Fernandez en forma d'esteta pop, apuntant a una estètica ‘retro’ que ara es coneix com a ‘sonido Costa Fleming’ (Madrid, anys 70). Cançons plenes de vida, racons quotidians i coquetejos soul, amb Ana Naranjo (Linda Mirada) com a estratègica còmplice vocal.

5. NUEVA VULCANO 'Novelería' (BCore Disc)

Guerriller del hardcore barceloní des d'Aina, als 90, Artur Estrada se situa al capdavant d'aquest trio que fa evolucionar el gènere d'una manera exclusiva, amb contundència però sense efectismes, i elaborant soterrades trames melòdiques en paral·lel a textos regats amb costumisme àcid. Vigorós renaixement després de passar sis anys en la penombra.

6. NÚRIA GRAHAM 'Bird eyes' (El Segell del Primavera)

La cantautora de Vic ja comença a ser notícia pel to brillant de la seva música i no tant per la seva tendra edat (19 anys), i el seu primer disc oficial deixa lluny aquells adolescents ‘First tracks’. Amb Jordi Casadesús (La Iaia) ha construït un so de cristal·lines capes elèctriques que casa amb un pop d'alta sensibilitat i que és aquí per quedar-se.

7. HIDROGENESSE 'Roma' (Austrohúngaro)

La capital italiana és tan sols el punt de partida perquè el duo barceloní bussegi en una idea de l'antiguitat molt lliure, a través de Hollywood (cites a Elizabeth Taylor i Terenci Moix) i obrint el focus cap al passat en general. La seva noció del pop integra ritmes de xarleston, imatges de pel·lícula i retroelectrònica. Prodigi d'imaginació.

8. FERRAN PALAU 'Santa ferida' (Halley-Records)

Després de les tenebres de ‘Hannibal’, d'Anímic, Palau, compositor del grup juntament amb Louise Sansom, es decanta a soles per un menú més acolorit, que reforça els perfils pop, sobre un fons folk, respecte al seu debut individual, ‘L’aigua del rierol’ (2012). Nou cançons delicades i il·luminades, que brinden un nou enquadrament a la mística d'Anímic.

9. ROGER MAS 'Irredempt' (Satélite K)

El trobador de Solsona torna a brillar com els grans de la ‘cançó’ en un disc essencialista i d'extrems. Veu i guitarra despullades, intensitat narrativa i plecs romàntics en íntim diàleg amb inquietants llegendes ancestrals. Omplint espais amb la més severa austeritat, sense concessions, en cançons envoltades per un halo de màgia.

10. CHRISTINA ROSENVINGE 'Lo nuestro' (El Segell del Primavera)

Notícies relacionades

La cantautora dolça i suggerent dels seus discos de maduresa dóna pas a una versió endurida, més incòmoda, que incorpora sons industrials i electrònics sense desdibuixar la seva inclinació natural per la melodia. També els textos són més àrids i al·ludeixen a l'edat, la mort, la indignació col·lectiva. Rosenvinge, rebutjant tota acomodació als 50.

La llista de millors discos nacionals de l'any ha sigut elaborada amb les votacions de Jordi Bianciotto, Quim Casas, Juan Manuel Freire, Julián García, Roger Roca i Rafael Tapounet

LA 'SETLIST' NACIONAL DEL 2015

Temes:

Adrià Puntí Roger Mas Resum del 2015 Música

Inicia sessió 0 Comentaris