IX premis Indomable

Article 464. I com cada final d’any lliurem els premis Indomable, que ja han arribat a la novena edició. Els primers es van anunciar a l’article 48 i aquests novens, al 464. M’agrada veure com els números creixen i els Indomables són fidels a la seva cita.

Us torno a explicar per què se’n diuen indomables. Té a veure amb una pel·lícula que em va fascinar, L’indomable Will Hunting. Quan el 1998 vaig anar al cine no esperava res, però aquell film va canviar per sempre una cosa dintre meu i és per això que quan un espectacle m’entusiasma, penso que es pot considerar un Indomable.

Aquí van els guanyadors dels Indomable 2015, el millor de l’any, almenys per a mi...

Indomable a la millor sèrie: Sense 8. Febrer va quedar marcat per aquesta increïble sèrie sobre les connexions que ens uneixen amb els altres i com traspuen passió, amor i dolor.

Indomable a la millor cançó: Another love, de Tom Odell. Durant tot l’estiu vaig taral·lejar aquesta meravella que supura bellesa i recerca de camins incessants entre pèrdues.

Indomable al millor espectacle de teatre o dansa: Ruz-Bárcenas (Teatre Lliure). Perquè la barreja de realitat i teatre crea una cosa extrema en la consciència i en la imaginació.

Indomable al millor llibre: Instrumental, de James Rhodes (Blackie Books). Aquest llibre és pura veritat i només podem sentir-nos orgullosos que algú tingui la valentia de compartir el seu dolor.

Indomable a la millor pel·lícula: Mr. Holmes. El novembre serà recordat per la mestria d’aquest film que mereix tots els premis i totes les mirades.

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

I per acabar, l’Indomable a la millor frase, per a aquesta meravella d’Arthur Miller: «El caràcter d’una persona el determinen els problemes que no pot eludir i el remordiment que li provoquen els que no ha eludit».

¡Us desitjo un Feliç 2016, indomables! ¡I no cregueu que res és un problema perquè en realitat tot és una solució! H