La reconquista en 'streaming'

El Regne Unit, un Estat més petit que altres pel que fa a territori, ha aconseguit convertir la seva llengua en un llenguatge universal i la seva música en la banda sonora del món actual. Creen tendències i convé mirar-los per veure com batega el nostre món.

Fa anys, Londres era la capital del pop i la seva influència s'escampava per tot el planeta, però d'allò ja en queda poc i els establiments de HMV, Virgin o Tower Records els ocupen ara botigues de roba envaïdes per joves que es relacionen amb la indústria de la música com si es tractés d'un fil musical. Avui escolten insistentment els escassos èxits del moment, veuen els seus vídeos a través de Youtube i assisteixen a concerts que s'han convertit en l'únic apartat rendible del negoci. La passió del col·leccionista que buscava aquell disc que li faltava del seu grup favorit entre centenars de prestatgeries, ha sigut substituïda per llargues cues davant les rebaixes de Top Shop o l'obertura d'un nou local de Primark. Nostàlgia per a alguns, conseqüència de la pirateria per a altres o signe dels temps. Internet al cap i a la fi es va inventar per intercanviar arxius, i passar-se discos per gravar-los en cinta de casset ja era una cosa usual fins als vuitanta, així que no ens esquincem les vestidures, ara es fa el mateix d'una manera més directa. El cas és que la indústria discogràfica ja no serà mai el que va ser i tot el que hi ha passat actua com a seriós avís del que pot succeir en altres sectors. Amb l'arribada de l'streaming, per exemple, es va pensar que s'evitaria la pirateria i que això mateix passarà amb el que fan Netflix o Movistar TV respecte al vídeo. Les noves plataformes defensen que serà així, però és clar, són parts interessades. Ara un Institut d'Investigació de la Comissió Europea ha publicat un informe amb una conclusió rotunda: encara que les dades varien per països, SI, Spotify i altres empreses similars que ofereixen descàrregues legals de música per streaming ajuden a combatre la pirateria. No obstant, això no implica que les noves plataformes estiguin fent guanyar diners a la indústria musical. De moment això no és així, en absolut, perquè l'streaming redueix les descàrregues il·legals, però també fa que gastem menys a comprar música tant en suport digital com en els tradicionals discos. Avui dia, segons el mateix estudi, les pèrdues en vendes legals es compensen parcialment amb l'augment d'ingressos per streaming, i per això aquesta pràctica aconsegueix el gloriós resultat d'empatar en el millor dels casos. És a dir, és neutral i per tant ofereix una petita solució a la sagnia que provoca la pirateria, però no resol el gran repte de les discogràfiques que és la seva contínua caiguda en vendes en un altre tipus de formats. ¿Passarà el mateix amb el cine i la tele? Gràcies a l'streaming legal ja hi ha moltes sèries que arriben a l'espectador gairebé immediatament i diverses de les més rellevants webs pirates han tancat. Fins i tot les dedicades als subtítols tenen més dificultats. Fruit de tot plegat, el partit s'ha anivellat i hi ha qui somia a remuntar. De fet, a Urban Outfiter, entre camises i abrics, ja venen vinils. Millor ser un accessori que un record.