Madonna allibera el Sant Jordi

Madonna va obrir ahir a la nit el concert sortint d’una gàbia que va baixar del cel, una imatge que ho diu tot del seu desafiament a les prohibicions i els tabús. Encara que la d’ahir no va ser la millor nit per sentir la brisa de la llibertat acariciant els nostres cabells, ja que el públic del Palau Sant Jordi es va haver de sotmetre al sever dispositiu de seguretat que, a través d’un escorcoll individualitzat dels 16.000 assistents, va fer que es formés una descomunal cua a l’avinguda de l’Estadi i va comportar un retard d’una hora i quart en l’inici del concert.

Bufa el vent i cau el plom, però Madonna pot amb gairebé tot. La cantant que, fa uns dies, a Estocolm, va defensar que la vida, i l’espectacle, han de vèncer el terror, lliura al Rebel heart tour una batalla de caràcter diferent, contra el que el món espera d’una cantant de 57 anys. En lloc de reciclar-se en dama de la cançó revival o passar-se a l’estàndard de jazz, la novaiorquesa segueix delectant-se fent cremar les pistes de discoteca amb ritmes electrònics bastards com els d’'Iconic' i 'Bitch I’m Madonna', les peces que van obrir el concert. Amb elles, el Sant Jordi es va treure de sobre la tensió i l’enrabiada acumulades. Madonna ho va alliberar amb secs cops de ritme, envoltada de guerrers medievals i ballarines-geisha, en un escenari del qual sortia una passarel·la en forma de creu amb un cor a l’extrem. La litúrgia i la passió carnal senyalitzant el camí.

Aquest xou, que es repetirà aquesta nit, no porta innovacions de fons, encara que, després de veure, aquestes últimes temporades, al mateix Sant Jordi, recreacions del seu cànon d’espectacle a càrrec de Lady Gaga, Miley Cyrus, Katy Perry o Ariana Grande, va venir molt de gust veure tornar a la versió original. Una Madonna acrobàtica, llenguda i mestissa, enganxada als seus grans temes, el sexe, la religió i la mística de l’escàndol. Que basa el seu repertori en el present, malgrat els alts i baixos d’aquest material, i que després viatja, gairebé sense recalar en etapes intermèdies (la invasiva 'Deeper and deeper', del disc 'Erotica' del 1992, oblidada durant moltes gires, va ser  una de les excepcions), als seus 'hits' més llunyans, dels 80, sempre amb arranjaments renovats, contrariant potser el creixent club de fans del seu remot electro-pop de línia clara.

MONGES STRIPPERS

La Madonna que juga amb els límits de la provocació, encara que a aquestes altures ja hi hagi més paròdia i feliç disbarat que escàndol: aquest 'Holy water' on la lletra situa el líquid vaginal a l’altura d’un elixir digne de Jesucrist, que va cantar fent contorsions al voltant d’una barra de stripper, envoltada per un equip de monges lleguríssimes de roba, i fonent-la amb un tros de 'Vogue'. Penjant-se la guitarra elèctrica en una gairebé heavy 'Burning up' i recorrent al folk electrònic de 'Devil pray', peça aquesta amb la firma d’Avicii, productor que a 'Rebel heart' se suma a un equip de joves artificiers com Diplo i Sophie. Madonna, sempre buscant nova saba.

Després de l’evocació d’un sant sopar de tons dionisíacs, grans copes de vi begudes amb gestos teatrals, va venir un set amb referències als anys 50, paisatge urbà d’estil West side story amb pneumàtics amuntegats i un automòbil desballestat. Aquí es va dirigir Madonna al públic, barrejant castellà i anglès, preguntant-li si estava «preparat» i declarant-se «so excited» abans de demanar a alguns dels seus ballarins que mostressin els seus «six-packs», els abdominals. Udols d’admiració. 'True blue', que va cantar tocant l’ukelele, és bastant bucòlica, però a l’acabar no es va privar de toquejar la rajola de xocolata d’un dels seus fornits còmplices. «¡Calent!», va exclamar.

TOCS TOREROS

Els 'hits' clàssics s’aguanten sense necessitat de gaire espectacle i així va sonar 'Like a virgin', amb el l’escenari enfosquit, versió dura, rica en baixos, i Madonna, sola a la passarel·la (i a les pistes vocals, descarrilant en algunes inflexions). I 'La isla bonita', reina del moment hispànic, que va començar amb un 'Living for love' entre vestits de torero i ballarins guarnits amb llargues banyes. És el moment dels concerts de Madonna en què Espanya sembla encreuar-se amb Playa Bávaro, entre ventalls i acordions, d’acord amb la flexible noció de geografia de tants nord-americans. «Jo sóc molt calenta», va insistir.

Un quadro de ball flamenc va prolongar aquest bloc cap a la remota 'Dress you up', amb el canvi de lletra que ha incorporat en aquesta gira: «Tota la teva roba te la fan a mida a Barcelona», va cantar, substituint el Londres del text original. Allà va injectar la tornada d’'Into the groove' i el concert es va decantar del tot pel tacte acústic a 'Who’s that girl?', a dues guitarres, i 'Tell me'.

Notícies relacionades

Madonna, la reina del pop, torna a BCN

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

«Ser previsible és un pecat i jo no vull pecar. ¡No m’ho demaneu!», va exclamar. I és cert que els seus concerts acumulen repertoris molt canviants, amb poques repeticions d’una gira a l’altra i sorprenent els fans, si bé els missatges de fons es mantenen, convertits en marques distintives. Però Madonna segueix tenint una mica d’aquell cor rebel que proclama al seu nou disc.

Al tram final, al tancament  d’aquesta edició, parlava de la seva lluita, sempre «amb compassió i amor», camí del clímax amb 'Holiday', aquella cançó que, el 1983, tenia aspecte de bagatel·la d’una efímera estrella pop. És Madonna, viva i bé l’any 2015. I les altres, que vagin passant.