Txarango, una bomba de vida

Txarango, amb la Barcelona Big Latin Band, Chucho Valdés i una tropa d'actors va escenificar un final de gira, d'etapa i l'arribada al mar de ‘Som riu’ amb banderes al vent, pluja de confeti i un vaixell al qual van pujar els músics al final per solcar part de la pista del Sant Jordi Club. El grup la va armar aquest dissabte al Festival Internacional de Jazz de Barcelona amb un concert pensat per “reivindicar l'alegria”, un festí que l'actor Guillem Albà va anunciar com un "orgasme de l'ànima" i una "bomba de vida".

Paraules ostentoses per a una nit de crema de naus en què Txarango va tancar cinc anys de ruta. El seu combinat mestís, amb ritmes llatins i jamaicans, va guanyar corpulència de la mà de la Barcelona Big Latin Band, amb direcció i arranjaments de David Escalé, a cop de fanfàrria en la primera peça, 'Esperança', i viatjant a les Antilles a 'Somia com un nen' o 'El meu poble'. Reforç de percussions, les veus de les Sey Sisters i escenografies multitudinàries (Jordi Martínez Vendrell entre els actors) per a 'El meu poble' i 'No deixis de caminar'.

UN AMIC DE LA FAMÍLIA

Notícies relacionades

Txarango, revetlla amb jazz

Oques Grasses, Morad, Lluís Llach i Bad Gyal encapçalen el gran concert per Palestina del Palau Sant Jordi

A Chucho Valdés el van lluir poc. El recital no va ser un mà a mà, sinó que va irrompre com un amic de la família que s'asseu una estona al piano per enlluernar-nos. Va sortir a escena seguint el ritme, balancejant-se i alçant els braços, a 'Arriba la nit', després va fer un solo de fantasia, espectacular, a 'Camp de batalla' i va completar el seu pas amb 'Sueña como un niño', encara que en els bisos va tornar a sortir a 'Pren al carrer'.

No era nit per a virtuosismes, sinó per compartir un estat d'ànim. "'Teniu ganes de ballar? De saltar?'". Aquestes eren les consignes. I "rebel·la't i no ploris", "'no deixis de caminar'", "'no t’adormis'". Amb Txarango, fins i tot les balades es ballen, com aquest 'Quan tot s’enlaira' d'aires melancòlics. O 'Dansa del vestit', interpretada a cavall d'un vaixell de cartró gegant, cantada més pel públic que per ells, en un tram final esquitxat per 'Amagada primavera', 'Músic de carrer' i un accelerat 'Benvinguts' per tancar. Ara Txarango queda en dic sec. ¿I qui rebentarà les festes majors l'estiu que ve?