Carme Riera: "El nivell de ridícul que estem fent supera qualsevol sàtira"

L'escriptora mallorquina agraeix el Premio Nacional de las Letras Españolas perquè és més partidària "de construir ponts que de dinamitar-los, i d'oferir mans que de rebutjar-les"

L’escriptora Carme Riera, Premio Nacional de las Letras Españolas, aquest dimarts.

L’escriptora Carme Riera, Premio Nacional de las Letras Españolas, aquest dimarts. / CARLOS MONTAÑÉS

3
Es llegeix en minuts
ERNEST ALOS / BARCELONA

L'escriptora mallorquina establerta a Barcelona Carme Riera té elements per pensar que el jurat que ha pensat en ella per al Premio Nacional de las Letras Españolas ha tingut altres motivacions diferents que les d'enviar un missatge amb un premi a una autora que ha combinat el català (en la creació literària) i el castellà (en la seva obra com a historiadora de la llengua i acadèmica). Però tampoc li sembla malament que es faci aquesta interpretació. "Potser això també pot ser; si amb això s'ajuda a l'entesa no m'importa acceptar-lo, perquè jo sóc partidària dels trens i no dels xocs de trens, de construir ponts i oferir mans i no de dinamitar ponts i rebutjar la mà", ha dit Riera a la roda de premsa que ha ofert aquesta tarda a la seu del Grup Planeta poques hores després de fer-se públic que és la guanyadora d'aquest guardó convocat pel Ministeri de Cultura.

Segons Riera, el nombre d'escriptors en llengua catalana guardonats amb el Nacional de las Letras, 8 sobre 31, "no és una proporció dolenta" i en qualsevol cas molt millor que la proporció de dones premiades (o de dones presents en altres sectors), ja que amb el seu cas només sumen quatre. Riera ha recordat que, per exemple, ella és membre de la Real Academia Española i no de l'Institut d'Estudis Catalans, cosa que té a veure amb la baixa presència d'"escriptors i de dones" a l'IEC però que també pot significar, ha dit, que allà la deuen "estimar més".

En qualsevol cas, ha sostingut Riera, "la literatura en català, eusquera i gallec hauria de ser més coneguda i apreciada i llegida per la gent de la resta de l'Estat, el 40% dels espanyols són d'expressió bilingüe i amb una producció literària apreciable, però la gent entra a les llibreries i prefereix un escriptor nord-americà, abans Paul Auster que Jaume Cabré, però no hem de pensar que som rebutjats pel fet de ser publicats en català". Aquest rebuig, sosté, s'exagera, "igual que quan et comenten que quin horror el que està passant aquí, i des del meu punt de vista la situació és complicada i a vegades ridícula, però la gent anem a treballar, tenim amics independentistes, ens parlem i no veig tant rebombori com diuen des de fora".

Ridícul polític

Carme Riera ja ha escrit algun llibre de sàtira política, però no es planteja fer-lo de nou. "Em vaig quedar molt curta amb el que està passant perquè la realitat supera la ficció, el nivell de ridícul que estem fent supera qualsevol sàtira". A part de manifestar-se "naturalment" com a no independentista, i de criticar Mas per "no donar la cara", la candidatura de Junts x Sí i les negociacions després de les últimes eleccions són, sosté, un argument "que si l'escrius en una novel·la et diuen que exageres". "Mas presentant-se quart, tapat pels que anaven davant a la llista, recorda aquell acudit de les dones africanes que caminen davant dels homes i ja no darrere d'ells. 'Si que han progressat', els diuen als homes. 'No, és que hi ha mines', responen". 

Però no només la situació política a Catalunya preocupa a Riera. També el nivell dels estudiants universitaris. "El problema és molt greu, un desastre, no els puc explicar res perquè no han llegit res, perquè la literatura ha desaparegut del batxillerat. L'altre dia vaig dir que Blas de Otero va entrar al PC i em van mirar al·lucinats. Quan parlo del prepuci del nen Jesús, fa anys havia d'explicar a algunes estudiants què era el prepuci, ara, qui és el nen Jesús".

Absents

Notícies relacionades

L'editora de Carme Riera a Edicions 62, Pilar Beltran, ha lamentat l'absència de dues persones que haguessin sigut felices amb aquest premi, Isidor Cònsul i Josep Maria Castellet. Carme Riera n'hi ha afegit una tercera, Carmen Balcells. "Em va dir, 'quan em mori no et preocupis, que ja faré miracles. I està fent miracles, com el meu premi o el Planeta d'Alicia Giménez Bartlett (representada també per la malaguanyada agent literària). Ni jurat ni res, està fent miracles, per descomptat subornant el jurat".

Actualment, ha dit Riera, està escrivint una novel·la i una sèrie de retrats literaris, en la línia dels de Josep Maria Castellet, centrats en les figures de José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma i Carlos Barral.

Temes:

Carme Riera