The propaganda game

L'actual situació de Corea del Nord dóna per a molt, i més, des de la nostra perspectiva, si allà resideix i actua, en qualitat d'enllaç i portaveu de les relacions amb Occident, el tarragoní Alejandro Cao de Benós, un personatge en si mateix que ja va saltar a la palestra televisiva amb diferents programes sobre catalans i espanyols al món.

Notícies relacionades

Cesc Gay «La vida no té el dramatisme que nodreix el cine»

El becario: Elogi de la vetustat

El productor Álvaro Longoria, àvid d'experiències internacionals en àmbits comunistes (va produir el díptic de Steven Soderbergh sobre el Che Guevara i els documentals d'Oliver Stone al voltant de Fidel Castro), es va guanyar la confiança i complicitat del peculiar Cao de Benós, periodista vestit de militar condecorat, i en conseqüència la de bona part de l'aparell nord-coreà. Així que li va resultar fàcil entrar amb la seva càmera digital al país per analitzar no només algunes particularitats del govern del no menys peculiar Kim Jong-un, sinó, en línies generals, les estratègies i tècniques de propaganda.

Longoria apareix massa en primera persona, però això no li resta interès, ni objectivitat, a aquest film sobre els secrets del poder i com aquest s'exerceix a partir de la informació i la desinformació, de quina manera es manipula la realitat i què s'aconsegueix exactament amb això. Encara que costi admetre-ho, hi ha moments certament divertits en aquesta pel·lícula, que no és en cap cas una comèdia: filmar frontalment un règim totalitari és un fet que no s'ha de prendre de broma. Q. C.