Un lúcid al final del túnel

El tribunal de Torí no va caure a la trampa posada per interessos només econòmics i va absoldre l'escriptor i poeta Erri de Luca, napolità de 65 anys, del delicte de sabotatge. La sentència reconeix, de fet, que segueix existint, com afirma la Constitució italiana, dret a la llibertat d'expressió, o a «la paraula contrària» , com diu el títol d'una obra de l'escriptor absolt. «Poden condemnar-me, però les meves paraules continuaran lliures», havia dit De Luca en vigílies de la resolució, abans de la qual va llegir una pàgina de text davant el tribunal: «Confirmo la meva convicció que l'anomenada línia d'alta velocitat hagi de ser obstaculitzada, impedida i sabotejada, com a legítima defensa de la terra, l'aire i l'aigua».  El fiscal podia demanar fins a cinc anys de presó, però es va limitar a vuit mesos.

La història judicial havia començat el 2013, quan Erri de Luca va declarar en una entrevista que la línia de l'AVE en construcció entre Lió i Torí «és una obra nociva i inútil; han fracassat les negociacions amb el Govern i les mediacions, el sabotatge és l'única alternativa (...), és just sabotejar aquesta obra». Poc temps després, opositors al TAV -sigles italianes de l'AVE- van tallar unes tanques i van ocupar algunes de les obres. La constructora francesa, LTF, va denunciar Erri de Luca, adduint que «aquestes afirmacions no tenen res a veure amb la llibertat d'expressió ja que, per si mateixes, configuren una invitació i una instigació a realitzar actes il·lícits, el sabotatge del TAV».

Fuenteovejuna per un tren

La història del tren havia començat 20 anys abans. França i principalment Itàlia es trobaven davant la disjuntiva de projectar un trajecte transeuropeu de trens d'alta velocitat per sobre o per sota dels Alps. Itàlia corria el risc de quedar fora dels grans circuits ferroviaris continentals, cofinançats per la UE. Lió i Torí ja estan unides, a més de per carretera, per una línia normal de  trens, encara que es tracta d'un recorregut infrautilitzat. Un recorregut, a més, que en bona part transcorre per túnels que travessen els Alps, el mateix que farà el TAV a través d'un altre túnel paral·lel.

Ningú va consultar les poblacions de la zona, ni els alcaldes alpins, de manera que, quan el projecte es va materialitzar en els seus territoris amb la decisió d'incloure Itàlia, es van aixecar al crit de No TAV. Hi va haver manifestacions diàries i ocupacions dels terrenys on havien de sorgir els pous per a l'accés al subsòl. Es manifestaven tots: la gent gran, els joves, mares amb criatures, algun capellà, alcaldes amb la faixa nacional tricolor al pit, rics, pobres i classes mitjanes...Una espècie de Fuenteovejuna per un tren al lloc del comanador del Rei. Demanaven, en resum, que el TAV transcorregués pel recorregut que ja existeix.

Romano Prodi, home de sentit comú, es va senyar i a partir del 1996, sent cap del Govern, va ordenar assemblees amb alcaldes i experts en geologia. Això dels geòlegs tenia el seu suc, perquè una de les raons, si no la principal, esgrimida pel poble en armes era que en aquella zona els Alps estan carregats d'amiant. El mineral respirat provoca greus càncers de pulmó, com saben més de 3.000 famílies italianes, els membres de les quals van treballar a les indústries d'uralita que els anys 60 i 70 hi havia al país abans que fos prohibit a tota la UE. «Jo no sóc contrari als trens, sinó a aquest tren, perquè aquella  muntanya és verinosa i foradar-la significa deixar anar amiant», diria De Luca.

Notícies relacionades

El dominical d’EL PERIÓDICO de 1979 trobat en una maleta de la mare

Pantalla retroil·luminada: una volta per la tele de 1979

Uns 20 anys més tard, els habitants de les valls alpines han abandonat la lluita, que segueixen alimentant els militants del No TAV, un col·lectiu que ha agafat connotacions antiglobalització. Els túnels s'estan construint, amb vigilància armada, i els municipis han rebutjat les indemnitzacions. Centenars d'escriptors, poetes i intel·lectuals d'arreu del món havien manifestat la seva solidaritat a De Luca, des de Wim Wenders fins a Paul Auster, passant fins i tot pel president francès, François Hollande. «Sorgeix el dubte que es processa Erri de Luca per donar exemple, perquè no entri en la ment de ningú que sempre i a qualsevol lloc es pot expressar el que es pensa i es considera just», es va escriure a Itàlia.

«Si la meva opinió és un delicte, no deixaré de cometre'l», havia escrit De Luca, resignat a una condemna. «Seré el primer escriptor italià acusat pel que ha dit, per instigació, i espero ser l'últim». En realitat, De Luca estava en companyia d'una llarga llista d'escriptors incriminats per les seves paraules, com Filippo Marinetti, Giovanni Guareschi, Alberto Moravia, Pier Paolo Pasolini... per citar només italians. De tota manera, el procés a l'autor de més de 50 llibres traduïts a 23 idiomes ha acabat com el d'Aldo Busi, que al final del judici va dir a la seva mare: «Ha anat malament, m'han absolt».