Música que neix de la ràbia

Rastaflautes, bonrotllistes i oenegers són alguns dels qualificatius despectius amb què s'acostuma a etiquetar el públic de Manu Chao i, per extensió, el del festival Esperanzah! Tot i això, després d'un divendres en què el francès va atraure més de 17.000 persones, dissabte el barri de Sant Cosme va ser una llançadora d'atacs contra el sistema. El festival es defineix com una festa de l'economia solidària, però també com a agent de transformació social. I per aconseguir el canvi s'ha d'assenyalar l'enemic, feina a la qual es van dedicar molt a fons Zoo, Aspencat, Los Chikos del Maíz i Gatillazo.

L'encantador Parc Nou del Prat va acollir nombroses paradetes de productes ecològics i cooperatives, però als escenaris el combat era més cru. Els valencians Aspencat van marcar el to de la nit amb la molt descriptiva Música naix de la ràbia i la seva batedora de ritmes jamaicans moderns va sacsejar milers de joves a la vintena que van corejar totes les seves lletres. Lletres que radiografien l'olla a pressió que avui és Espanya i que conviden a fer un pas més en pro d'una sobirania real.

Mentre als festivals de moda hi sonen milers de cançons despreocupades de la realitat, l'Esperanzah! no només converteix el moment polític actual en tema de debat sinó que aquest any s'ha presentat amb el lema F*** you troika imprès en samarretes i gots reciclables. I en aquest context no sorprèn que a l'escenari hi sonessin expressions com «des de la cooperació, des de la solidaritat, des de baix» o «la revolució serà feminista o no serà».

Mercadona i l'IBEX 35

Notícies relacionades

La Mostra consagra Jim Jarmusch amb el Lleó d’Or

Helen Oyeyemi, una germana Grimm contemporània

Els també valencians Zoo van elevar un grau més el to de la seva denúncia aportant exemples. Així, quan van cantar contra la precarietat laboral van posar com a exemple l'amo de Mercadona. I què es pot dir dels rapers Los Chikos del Maíz. N'hi va haver per a Jorge Fernández Díaz, Albert Rivera, l'humor masclista de Bertín Osborne i la policia que tortura i assassina. «L'IBEX 35 és terrorisme», van exclamar i abans de marxar van demanar l'excarceració d'Arnaldo Otegui.

I llavors va arribar Evaristo. Als 80 ell ja atacava amb clarividència des de La Polla Records. Als 55 anys, això de l'economia solidària tant se li'n fot, però encara pot firmar un vertiginós recital punk amb el seu grup Gatillazo i sumar entre els seus enemics l'esquerra i els sindicats. Si fins llavors el clima al Prat havia sigut de febril sintonia, amb Evaristo va ser pur desfogament. L'Esperanzah! va reunir unes 25.000 persones amb un urgent aliatge de solidaritat i ràbia.