La vida et dóna lliçons

El pensador holandès Rob Riemen capitaneja un dels laboratoris d'idees més influent de tot Europa. Situat a Tilburg, al Nexus Institut hi ha aterrat bona part de la intel·lectualitat mundial a cop de conferències i classes magistrals i entre les seves prioritats hi ha el pensament que aprèn del passat.

En sintonia amb aquests postulats ara es publica La universitat de la vida (Arcàdia), un llibre molt personal de Riemen, ja que neix d'una sentència de la seva mare que amb gest cansat assegurava que això, la pura experiència, havia sigut la seva escola. La idea de partida és la gran desconfiança que l'educació centrada en l'acumulació d'informació i de dades li suposa a l'autor. «L'educació actual sembla dirigida al que és bo per a l'economia, però no per a les persones», va assegurar el filòsof, en una visita recent a Barcelona. És per això que va girar els ulls enrere, per recuperar la vella tradició humanista, tan poc valorada en els últims anys, que Riemen va descobrir molt jovenet quan li va caure a les mans La muntanya màgica, de Thomas Mann.

Per a això s'ha dedicat a entrevistar 19 intel·lectuals, escriptors i artistes, la majoria grans amics de Riemen, entre els quals hi ha l'escriptor Frido Mann, nét de Thomas Mann; el director d'orquestra Bernard Haitink; Philippe de Montebello, exdirector del Metropolitan Museum de Nova York; la crítica literària Benedetta Craveri, néta de Benedetto Croce; el desaparegut editor André Schiffrin; Nuria Shoenberg-Nono, gestora cultural, filla del creador del dodecatonisme i dona de Luigi Nono (per cert, va néixer accidentalment a Barcelona i per això porta un nom tan nostrat), sense oblidar Jordi Savall, un dels més joves en una llista marcada pels anys.

«Es tractava de reunir converses i retrats en què destaqués l'experiència i la saviesa de cada un -explica Riemen- perquè ens ajudessin a imaginar una manera millor d'estar al món i de descobrir-ne els significat». I tot plegat a partir d'una frase de Cees Nooteboom: «Entre les realitats possibles he triat només el que he après en aquesta vida».

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

La conversa de Riemen amb Savall va tenir lloc en la total tranquil·litat del monestir de Poblet. La seva universitat vital i alternativa va ser una mica aspra. Es fa difícil pensar que algú de tan refinada sensibilitat ni tan sols arribés a acabar l'ensenyament mitjà i hagués de compaginar els estudis de música amb el treball en un fàbrica tèxtil. «Va ser una experiència molt instructiva -recorda el violagambista-. A la qual es va unir la música que escoltava per la ràdio i la lectura de Verne, Tolstoi o Dostoievski, que vaig descobrir als 12 anys quan vaig haver de recuperar-me d'un tifus».

Totes les converses tenen una important càrrega autobiogràfica i en certa manera al llibre Riemen també hi traça de passada la seva pròpia vida. Així, recorda horroritzat els seus anys escolars -«va ser un miracle que sobrevisqués a tot allò»-, reivindica que «la verdadera educació és aquella en què un mateix s'implica» i tanca el cercle de manera molt personal entrevistant el seu octogenari pare, Toon Riemen, un famós activista sindical i polític, que va morir poc després de la trobada.