La nit boja de Laia Costa a Berlín

Laia Costa (Barcelona, 1985) es canvia de sabates mentre conversa amb aquest diari. «Fa tres dies que vaig amunt i avall amb aquests talons, i ja no m'aguanto els peus», confessa amb una divertida ganyota. No hi ha qui pari Laia Costa. El juny passat va ser elegida millor actriu als Premis Lola, la festa anual del cine alemany, pel seu incommensurable treball a Victoria, un thriller de Sebastian Schipper rodat en un únic pla seqüència de 140 minuts que arrasa allà on va i que ahir es va poder veure a Sitges dins de la secció oficial. Mai, en els 65 anys d'aquests guardons, havia sigut reconeguda una actriu no alemanya. «És un bon moment, sí, i el vull disfrutar. A un nivell professional, el premi m'ha situat al món, m'ha servit de carta de presentació; a nivell personal... me n'he anat de farra unes quantes vegades a celebrar-ho. ¡Vaig cremar Berlín!», ensexplica l'actriu amb una naturalitat desbordant. Qüestió de màgia.

Victoria és un film portentós, imperfecte, sí, però apassionat, cinètic, ple a vessar d'energia, molt més enllà del reclam del seu únic pla seqüència. El film relata, amb la càmera a l'espatlla, la peripècia d'una jove espanyola, Victoria, que viu a Berlín i que, al sortir d'un club nocturn, coneix quatre nois. Es cauen bé i se'n van a voltar-la. Però tot es torça i acabaran implicats en un atracament que sortirà més malament que bé.

IMPROVISACIÓ I ERRORS / «Mai vaig tenir un guió, ni línies escrites. La història va agafar forma a través dels assajos. Gairebé tot el treball actoral és improvisat, però hi ha molta planificació al darrere. Mesos de treball. Perquè el caos sigui caos, ha d'estar molt preparat abans»,explica Costa, que reconeix que la pel·lícula està plena d'errors: «Com la vida mateixa, ¿no trobes? La vida real ens interferia en la pel·lícula. Hi ha un moment en què un personatge té un atac de pànic en un cotxe. Uns russos que anaven de farra ens van voler ajudar. El director va sortir del maleter i els va demanar que si us plau se n'anessin. S'ho van prendre malament i van acabar barallant-se. Tot això, a tres metres d'on rodàvem...».

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Costa va arribar al projecte de Victoria -que s'estrenarà a Espanya el 23 d'octubre- a través d'un càsting organitzat pel matex Schipper a Barcelona. Buscaven una actriu que interpretés una noia espanyola a Berlín.«Vaig parlar molt amb Sebastian, però no m'havia d'explicar gaire cosa: això del pla seqüència, l'atracament... No hi havia res més. Vam fer una improvisació en anglès. Però quan em va dir que m'hauria d'anar tres mesos a Berlín... no vaig dubtar ni un moment a dir que sí», diu entre rialles. Victoria es va rodar en tres úniques preses, tres dies diferents. «No hi havia diners per més. El resultat salta a la vista. Al final es va triar la que tenia més ritme».

Costa, la carismàtica Rym de Polseres vermelles, està eufòrica. És el seu moment. «M'agraden els projectes de risc, m'enriqueixen. Victoria va ser una decisió arriscada, com rapar-me al zero a la sèrie. Però les dues coses m'han fet aprendre no com a professional, sinó com a Laia».Després d'haver-la vist a la sèrie Cites, la seva següent estrena serà la pel·lícula Palmeras en la nieve, amb Mario Casas i Adriana Ugarte. I després, l'infinit, aquí i allà.