¿Viurem en un altre planeta?
BARCELONA El CCCB explora el futur de l'espècie humana unint ciència, tecnologia, art i humanitats
Neil Harbisson,al costat de l’escultura del seu ’Cap sonocromàtic’. /
¿La bioenginyeria crearà una nova raça d'humans? ¿Què serà considerat bonic d'aquí 100 anys? ¿Mantindrem relacions íntimes amb un robot? ¿Viurem en un altre planeta? ¿Ja som cíborgs? El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) es planteja aquestes preguntes i moltes més però no ofereix respostes, tampoc ho pretén. La idea és «donar les eines per veure el present i preveure el futur», explica Vicenç Villatoro, director del centre.
I les eines les ofereix en el marc de l'exposició +Humans. «Un espai d'intersecció entre ciència, tecnologia, art i humanitats», continua Villatoro, en què a partir de pioneres propostes artístiques i d'investigació s'explora el possible futur de l'espècie humana. El punt de partida són els ràpids canvis tecnològics i científics actuals, i el punt d'arribada: «Decidir com a societat quins volem acceptar i on són els límits», apunta Cathrine Kramer, comissària de la mostra.
Així, el primer espai de +Humans planteja les modificacions que estem disposats a fer al nostre cos i la nostra ment. Com a exemple hi ha les pròtesis inspirades en les potes del darrere d'un guepard de l'atleta paralímpica Aimee Mullins i la documentació d'Extra Ear, projecte en què el polèmic performer Sterlac -que opina que el cos humà està obsolet- es va implantar una tercera orella al braç. O la pròtesi emocional Dispositiu empàtic improvisat, que punxa i extreu sang del seu portador cada vegada que un soldat nord-americà mor al Pròxim Orient.
El com afecta el progrés en les relacions humanes també té el seu espai. A saber si el Test de compatibilitat d'ADN substituirà el romanticisme en les relacions de parella o si els millors orgasmes tindran com a suport una centrifugadora amb forces gravitatòries variables com proposa la peça Teledildònica per a relacions a distància.
De l'evolució de l'entorn i del medi ambient en parla el tercer apartat de la mostra. Així, és possible que acabem actuant com abelles pol·linitzadores si aquests insectes desapareixen. Per si això passa, Laura Allcorn ha dissenyat un bufó artefacte que sembla un complement de moda. Però si les abelles estan en perill d'extinció, noves espècies han aparegut gràcies a la modificació genètica, com els canaris vermells o les rates alcohòliques de què parla Organismes postnaturals de la Unió Europea.
Mort elegant
El final està reservat als límits de la vida, naixement i mort, esdeveniments absoluts però no rígids. Així que una manera divertida i elegant, segons els seus autors, d'anar-se'n és amb la Muntanya russa eutanàsica. Un viatgefatal basat en la medicina aeroespacial, l'enginyeria mecànica i la gravetat.
- Entendre-hi Més El boom dels escacs es manté sis anys després de la pandèmia
- Hospital 12 d'Octubre Un assaig revela que un nou medicament, l'axitinib, aconsegueix frenar l'avenç de tumors neuroendocrins
- El 90% del servei s’ha recuperat Rodalies tornarà a ser de pagament a partir del dissabte 9 de maig
- Batalla legal entre magnats «Vaig ser ximple»: totes les claus de la declaració d’Elon Musk en el seu judici contra OpenAI
- A l’última ‘El diablo viste de Prada 2’: diccionari de la seqüela més esperada sobre el món de la moda, de la A d’Andy Sachs, a la C de Cerúleo i la M de Miranda
