Anna Guitart: "No hi podíem portar només el relat idíl·lic de la ciutat"

La periodista, comissària de Barcelona com a convidada d’honor i encarregada de dissenyar el programa literari amb què la capital catalana aterra a la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) del 30 de novembre al 7 de desembre, destaca la importància d’aquesta cita com a aparador i porta d’entrada a Llatinoamèrica. «Ensenyarem qui està escrivint i què s’està escrivint ara», assegura.

Anna Guitart: "No hi podíem portar només el relat idíl·lic de la ciutat"
3
Es llegeix en minuts
David Morán
David Morán

Periodista

Especialista en literatura, art i cultura pop.

ver +

¿Quina Barcelona portem a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL)?

Una de molt actual, molt del que està passant ara. És molt difícil explicar la ciutat d’una única manera: la nostra literatura és molt diversa, i tenia ganes d’explicar-ho amb gent que fa molts anys que és l’ara de la literatura de Barcelona, com pot ser Eduardo Mendoza, i amb noves veus com Maria Canelles, que té només una novel·la. Anem a Mèxic a ensenyar qui està escrivint i què s’està escrivint, i això inclou autors molt diferents de generacions molt diverses que toquen gèneres molt variats.

La cultura catalana va ser la convidada el 2004, i Espanya, el 2024. ¿Com influeixen aquests precedents a l’hora de dissenyar el programa?

Al principi, quan ens vam posar a treballar amb la FIL, tenia la sensació que moltes peticions que ens feien eren del 2004.

¿En quin sentit?

Sobretot quant a noms. Es parlava de gent que potser ja no està escrivint o té una transcendència diferent. I això era una cosa que havíem d’actualitzar. M’agrada molt aquesta imatge de Barcelona com a ciutat una mica idealitzada, però fins i tot per a qui Barcelona és molt important estem en un moment una mica crític, i això es llegeix en moltes narratives. És una cosa que calia explicar; no hi podíem portar únicament el relat idíl·lic, perquè no és veritat. Barcelona és una ciutat increïble, meravellosa, però hi ha moltes coses que encara tenen la llum i la brillantor de l’època de les Olimpíades. Anar-hi després d’Espanya també ens ha anat molt bé. Hem après molt i han sigut molt generosos, però el seu plantejament era molt diferent, més de mirar cap enrere. Nosaltres volem mirar més a l’ara i al futur.

¿L’èxit serà que Barcelona torni de la FIL sent molt més que la capital dels prodigis mendoziana o la ciutat gòtica i llegendària de Carlos Ruiz Zafón?

Per a mi sí. Es tracta, sobretot, de despertar curiositat i que el que fem aquest any sigui una llavor. Hi anirem, explicarem moltes històries i el que m’agradaria és que l’any que ve vulguin més històries. Que diguin: "A Barcelona s’estan fent coses molt potents, no ens desvinculem d’aquesta ciutat».

Això implicaria entrar en el programa general.

Exacte. I que l’any que ve viatgin molts autors, no perquè l’Ajuntament munti una delegació, sinó que perquè els han conegut i els volen tenir allí. La FIL és un aparador increïble: no hi ha millor manera d’entrar a Llatinoamèrica. És un privilegi, així que vull que l’any que ve ens recordin. Una fira té la seva part de drets i professionals, però la de Guadalajara té també una part de públic enorme: hi passen 900.000 persones. ¡És una barbaritat! 900.000 persones en nou dies. La gent paga entrada i fa cues d’hores per aconseguir firmes. Tota l’atenció del sector cultural serà allí.

¿Com es tradueix tot en vendes o en el nombre de traduccions?

És molt difícil de mesurar. Es podrà veure al llarg del temps sobretot en qüestions com la distribució. Jo pensava que la distribució era molt més fluida, però, no, té moltes dificultats, així que anar-hi ara també és una manera d’intentar trobar camins perquè els nostres llibres arribin. Quant a les traduccions, ja s’han començat a veure resultats, perquè hi ha molts autors que escriuen en català que viatgen perquè hem aconseguit que les seves obres estiguin traduïdes. S’han posat més recursos, s’ha treballat molt amb l’Institut Ramon Llull i algunes d’aquestes traduccions a l’espanyol s’editen amb editorials llatinoamericanes.

Notícies relacionades

Ja que parlem d’autors, ¿com s’ha fet la selecció de l’alineació titular de Barcelona en la FIL? ¿Com s’arriba a 69 autors?

La traducció és un dels criteris que pesa més: tothom ha de tenir obra publicada o traduïda en castellà. També és important no repetir autors que ja havien tingut l’oportunitat de viatjar l’any passat amb Espanya. A partir d’aquí, jo volia que hi hagués molta varietat i diversitat. Diferents gèneres i generacions, paritat...