Tàrrega lúdica i social

Al millor amic de l'home se li van obrint cada vegada més portes. Ja presents en el metro barceloní, a FiraTàrrega, almenys en alguns casos comprovats, accedeixen -i gratis- a les funcions de pagament (el mateix passa amb els nens que de tant en tant deixen anar algun plor o un enginyós apunt que talla el silenci adult). «M'han deixat entrar amb el gos a les sales, si es porta bé», es congratulava una espectadora que hi va anar amb el seu bon amic -amb molt bones maneres, per cert- a The Hole & Corner Travel Agency, una simpàtica i imaginativa experiència itinerant de Marga Socias. L'estupenda actriu guia els assistents en un tour tel·lúric per la ciutat i els descobreix racons amb connexions especials, segons va investigar el seu avi, i els anima a comprovar-ho.

La mateixa línia lúdica, itinerant i participativa seguia la proposta de Deriva Mussol. Més gamberros, els d'1Watt, amb el suport en la creació del destroyer Ernesto Collado, assaltaven cotxes i elements urbans (els fanals i les plantes van ser algunes de les seves víctimes).

Les places més cèntriques es van omplir ahir de joves i famílies a la recerca de divertimento i emoció. Ballarins, clowns, acròbates i músics treien el nas per qualsevol racó, i també hi havia propostes amb denúncia i càrrega social. Els italians de Teatro Necessario van disparar les rialles amb un pobre músic penjat d'una paret tocant un piano heretat del seu besavi. Li volen embargar l'instrument i ell s'hi resisteix. Viu d'ell.

A la plaça Major els actors de The Cross Border Project plantejaven al públic un dels debats més crus d'aquesta societat envellida i malalta d'Alzheimer. ¿Què fem amb l'àvia?, inquirien després d'una recreació del conflicte que sorgeix entre la parentela per l'atenció de les persones dependents. Els espectadors eren convidats a assumir els rols de l'obra i a aportar les seves experiències.

Els nens són els protagonistes de l'interessant treball de Carla Rovira Most of all, you'va got to hide it from the chicks, creat en tallers amb quitxalla per investigar què és per a ells el teatre, què volen veure i què se'ls dóna. ¿Se'ls ha de mostrar el dolor? ¿Com el viuen? són les preguntes crucials que apareixen entre jocs.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

ALS MÉS PETITS / Com a assistents, l'espai més atractiu per a la canalla va ser el del Theatre de la Toupinese, unes esplèndides i sorprenents instal·lacions de carrusel, pinballs i altres atraccions construïdes amb insòlits elements de fusta, metall i cuir. En un dels cavallets, els pares propulsaven el giny mentre els seus fills giraven emocionats entre els sons d'un orgue.  També s'ho passaven pipa, grans i petits, llançant-se el confeti blanc, com neu, que alfombrava la instal·lació de Xavi Bayona El bosc de van der Graff.

També gelava a l'altra punta de la ciutat, al parc de Sant Eloi. Enfilat en un iceberg, el meravellós clown Leandre, acompanyat de Mireia Miracle, va traslladar al públic el seu món poètic i càlid, habitat per l'humor, l'absurd, l'optimisme i la bellesa. Més freds es van quedar els qui van assistir a la proposta de la Companyia Ignífuga A house is not a home, amb un plantejament i un inici prometedors que, llàstima, no acaba de reeixir.