Bon recital de cançó amb María Bayo

Un programa poc habitual en els recitals, però no per això menys bell i intens. María Bayo va tornar a un festival que ha sigut referent en la seva carrera i ho va fer amb un repertori apropiat a l'evolució de la seva veu i als paisatges i emocions líriques per on transita en la seva carrera i el seu cercle existencial. Variades melodies franceses, sensuals i lúdiques peces brasileres i, enmig, les Canciones jacobeas d'Antón García Abril. Un menú delicat i exquisit, servit amb la complicitat de Rubén Fernández Aguirre (piano), que el públic que pràcticament va omplir l'Espai Ter, malgrat la final de la Supercopa, va degustar amb fruïció.

Per començar, la llorejada soprano navarresa va sorprendre amb tres cançons de Pauline Viardot, germana de la cèlebre mezzo María Malibran. A Haï luli, l'artista va expressar la tristesa i el neguit per l'abandonament del seu amant; a Havainese va exposar l'alegre cant al mar d'una jove cubana, i a Les filles de Cadix va retratar amb gràcia i ironia l'ambient d'un grup d'alegres gaditanes entregades al ball del bolero.

CONTROLADA VOCALITAT / Aquest material va ser suficient per escalfar la veu i el recital va prosseguir, amb una controlada i uniforme vocalitat, amb tres expressives obres del compositor belga Max Moreau, la Sérénade inachevée, Le hirondelles (Les orenetes), d'aire naturalista, i la preciosa cançó inspirada en un conegut estudi de Chopin, Tristesse, de to melancòlic.

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Les composicions de Bizet van tancar una primera part francesa.Van ser cinc belles peces inspirades en poetes de l'època, entre ells Victor Hugo, de qui eren les dues últimes creacions interpretades: La coccinelle, que narra a ritme de vals la peripècia de dos enamorats, i la molt aguda Guitare, que va permetre exhibir el registre més alt de l'artista. Tres obres de García Abril molt ben interpretades, María soliña, Cantiga d'amigo i Levouse a louçana, amb textos de poetes i trobadors gallecs i portuguesos van posar els fonaments de la lluïda traca final brasilera.

BON GUST / Les romàntiques Cançao d'amor i Melodía sentimental d'Heitor Villa-Lobos van conquistar definitivament una audiència que va disfrutar amb el bon gust interpretatiu de les cinc cançons del folklore nòrdic del Brasil. La sarsuela i la cançó espanyola es van donar cita en uns aclamats bisos, en què va destacar la seva sensible recreació de Se equivocó la paloma de Guastavino, amb text de Rafael Alberti.