23 febr 2020

Anar al contingut

GALLIFA Una verge ecologista, la meca del trial i altres sorpreses esperen a 40 minuts de BCN

Històries increïbles

JANIRA GÓMEZ MUÑOZ / GALLIFA

Hi ha un lloc al Vallès Occidental on l'únic que interromp el cant de les cigales és el rugit d'una moto de trial. A penes arriba als 200 habitants censats, però a Gallifa hi ha tanta tradició i espai per al motociclisme que els veïns de Peter Nijssen el practiquen, quan no fan parapent a la muntanya de Sant Sadurní o es banyen a la bassa del poble, profunda i sense socorrista, i ideal per a la circulació de la sang perquè està gelada. El Peter recomana aquest racó tan «particular» perquè li sembla una raresa que «una illa de tranquil·litat» com aquesta, excepte pel soroll del motor, estigui a 40 minuts de Barcelona. Hi ve des del 1978 perquè li agrada obrir la finestra i no veure ni un llum a 10 quilòmetres de distància, només turons i pins. Ha fet la prova amb el compàs.

Encara que el que més el fascina de Gallifa és que funcioni com una matrioixka: a cada indret del poble hi ha una sorprenent història. La més romàntica la protagonitza ell, ja que va descobrir aquest lloc per la seva dona. S'acabaven de conèixer al Liceu Francès quan, als 18 anys, l'Anna li va proposar un dia: «Vine a la casa que tenim a Gallifa». Ga-lli-fa li va suggerir un lloc molt llunyà, recorda, unes síl·labes com d'una altra part. I és que d'alguna manera aparenta ser d'un altre món: les seves cases pengen de la paret de la muntanya i pel mig hi passa una carretera que no condueix enlloc. Però és aquí on va trobar la «vàlvula d'escapament» i sobretot on es va enamorar de l'Anna.

El que llavors va obviar l'Anna (funcionària, 53 anys) és que la seva família és l'estirp més antiga del municipi, la verdadera, des d'abans del segle XI. Els veïns coneixen la seva història i saben que la masia més allunyada, una casa pairal considerada una de les 50 més boniques de Catalunya, és dels Sobregrau. I els Sobregrau -diu el Peter, que ara en forma part- senten un profund arrelament a aquest paisatge.

La minibandera

A més de per practicar-hi trial, Gallifa és una bona elecció per als aficionats al ciclisme de carretera. Com que el camí que l'uneix a Sant Feliu de Codines és poc transitat, els veïns surten i entren per anar a treballar o anar a comprar, es pot pedalejar sense riscos i a vegades fer-ho en pilot. Però són les seves històries les que més bé expliquen aquest lloc, i per això en algun sopar el Peter i l'Anna les fan sortir. Només aquí hi podia haver una ermita dedicada a la mare de Déu de l'Ecologia, al santuari del castell, i només aquí podia impulsar-la Josep Dalmau, un capellà tan fora del que és normal que va ser el mateix Franco qui el va desterrar a Gallifa com a càstig. Va ser així com aquest poble tan petit va obtenir la fama de revolucionari, i va ser per una bandera espanyola que encara conserva.

No li va fer gràcia a ningú, diu el Peter, que el 2013 alguns diaris anomenessin Gallifa «el bressol de l'independentisme català» per tenir la bandera espanyola més petita d'un consistori, una idea de l'anterior alcalde. Molts van venir a fotografiar-la, però és probable que se n'anessin sense saber que també va ser aquí on el ceramista Josep Llorens i Artigas, amic i col·laborador de Joan Miró, es va traslladar el 1951 per inspirar-se i treballar en les seves obres. Segur que va ser a Gallifa, entre els seus carrers silenciosos i els seus fanals en forma de gall, on el mural de rajoles de la Terminal 2 de l'aeroport de Barcelona va agafar la seva forma i va adquirir la brillantor tan extraordinària, la mateixa que la de les històries que sorprendran sempre el Peter.

ACCÉS

Per la C-59 cap a Caldes de Montbui i travessant després Sant Feliu de Codines.  Des d'aquesta població és molt agradable el trajecte en bicicleta, i disfrutar dels seus 6 quilòmetres de revolts.

ALLOTJAMENT

A Gallifa no hi ha lloc per allotjar-se. La millor opció és anar a dormir a Sant Feliu de Codines,

on hi ha hotels i càmpings.

LLOCS D'INTERÈS

Una bona ruta és recórrer les esglésies romàniques de Sant Feliu, Sant Pere i Santa Maria

del Castell i passejar per la vall

fins al castell de Gallifa..

ON MENJAR

El restaurant El Camí de l'Església és una opció per menjar amb bones vistes. Al poble no hi ha botigues.

http://www.gallifa.cat