Keith Richards qualifica el 'Sgt. Pepper's' dels Beatles d'"escombraries"

El guitarrista dels Rolling Stones Keith Richards considera que l'àlbum dels Beatles 'Sgt. Pepper's' era "un munt d'escombraries" i que, a partir de mitjans de la dècada dels 60, la banda de John Lennon i Paul McCartney es va deixar portar fins al final de la seva carrera.

"Els Beatles sonaven enormes quan eren els Beatles. No hi ha gaires arrels en aquesta música. Crec que es van deixar portar. Quan ets els Beatles el 1960 et deixes portar, i oblides el que volies fer", sosté Richards en una entrevista amb la revista Esquire.

"Comences a fer 'Sgt. Pepper's'. Alguna gent pensa que és un àlbum genial, però jo crec que és un munt d'escombraries, una mica com el nostre 'The Satanic Majesties'. "Sí, tu pots fer un munt de merda, també nosaltres", afegeix en referència a la batalla entre les dues bandes angleses pel ceptre del rock and roll.

'Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band' va ser editat el juny del 1967, mentre que la rèplica de la banda de Mick Jagger i Richards 'Their Satanic Majesties Request' va ser publicat a finals del 1967.

"ANAR A L'ÍNDIA I AQUESTES MERDES"

El guitarrista dels Stones s'ha despatxat a gust. Ha opinat que els Beatles no van saber mantenir-se en el món del rock and roll. Per Richards, de 71 anys, "les noies van acabar amb aquells nois. Van parar de fer gires el 1966, ja estaven acabats". "Estaven a punt per anar-se'n a l'Índia i aquestes merdes", subratlla.

Richards es troba actualment promocionant el seu nou disc en solitari 'Crosseyed Heart', el primer en dues dècades.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Coneguda la seva passió pel blues, el guitarrista responsable de 'Satisfaction' considera que "hi ha alguna cosa summament poderosa en el blues en estat cru".

"No hi ha una peça de música popular que hagis escoltat que no hagi sigut influenciada en certa manera pel blues. Crec que probablement és la forma musical original al món", sosté al mateix temps que reitera les seves alabances a algunes de les seves principals referències com Chuck Berry, Jerry Lee Lewis o Little Richard.