'Del revés'. Una ment meravellosa

¿Què els deu passar realment pel cap a les persones que ens envolten? És una de les preguntes que ens ajuden a introduir-nos en el fascinant univers que proposa Del revés, l'última nova meravella sorgida de la factoria Pixar després d'uns anys de certa sequera creativa arran de la que va ser la seva última gran obra, Toy Story 3 (2010). Ara recuperen el vigor i tornen a assolir una nova fita amb aquesta pel·lícula destinada a convertir-se immediatament en una de les grans joies de l'animació contemporània.

El director Pete Docter ens proposa un al·lucinant viatge al centre de la ment a través de les emocions i pulsions que ens representen i que ens fan ser com som, cadascú d'una forma única i complexa, polièdrica i especial. I de com aquests elements es van transformant al llarg de la nostra vida depenent de les experiències i circumstàncies per acabar configurant el nostre caràcter i identitat.

Alegria, Tristesa, Por, Ira i Fàstic. Són els personatges principals de la pel·lícula, cadascun d'un color característic que els singularitza: groc, blau, violeta, vermell i verd. Ens abstractes que prenen la forma de simpàtics dibuixos animats que lluiten per quedar-se amb el control del comportament humà en una sala de comandaments convertida en centre d'operacions des del qual dirigir les emocions que ens defineixen i que contínuament rep dades.

LA NENA RILEY / Sembla molt complex, però les pel·lícules de Pixar tenen aquesta capacitat d'aconseguir que els conceptes més teòrics puguin ser assimilats gairebé com un joc, de manera que els nens s'hi acostin d'una manera senzilla i natural, mentre que els adults accedeixen a tota la seva profunditat des d'un nivell de coneixement més elaborat i metareflexiu.

Així, ens submergim en una aventura que gira al voltant de Riley, una nena que veiem néixer i desenvolupar-se i que viu una infància feliç fins que els seus pares decideixen mudar-se de Minnesota a San Francisco, cosa que provoca l'alteració dràstica de l'equilibri que fins al moment havia mantingut. Serà llavors quan el seu món s'ensorri i iniciï una etapa més convulsa que la conduirà pels primers passos en el seu camí cap a la maduresa i la pèrdua de la innocència.

Haurà arribat el moment d'enfrontar-se a les primeres decepcions, a les latents inseguretats, al buit, la incomprensió i la soledat. Aspectes que marcaran la seva fins al moment plàcida existència i que donaran un gir a la forma de gestionar els seus records essencials. L'alegria congènita de la infància s'anirà desdibuixant per donar pas a nous sentiments més complexos i inaprensibles.

I tot això ho veurem d'una manera subjectiva. Des de dins. I en forma d'aventura.

NARRACIÓ PURA / «En les pel·lícules de Pixar assistim al desenvolupament d'una forma de narrar que recull la narració clàssica de l'aventura», ens explica Jordi Sánchez-Navarro, professor de Comunicació a la UOC i programador de la secció Anima't del Festival de Sitges. «Saben que modelar personatges generats per ordinador no és fàcil, i per això treballen amb objectes i emocions simples, cosa que contribueix a fer que els seus artistes se centrin en la narració pura».

Notícies relacionades

'Del revés', tristesa, ira, alegria, fàstic i por

El Último de la Fila, tornada èpica a l’Estadi Olímpic

El resultat és com un cavallets de peripècies pel parc d'atraccions del subconscient. Hi trobem els estudis de cinema on es confeccionen els somnis, l'interminable espai d'emmagatzematge dels records, el fossat de l'oblit, el regne de les fantasies i la imaginació i les illes de la personalitat. Un itinerari ple de contratemps inesperats que hauran de recórrer l'Alegria i la Tristesa en l'intent de tornar a la sala de control per recuperar l'essència de la seva estimada Riley.

Pixar ho ha tornat a fer. Ha aconseguit crear una obra majúscula que mou i remou per dins, i que té la capacitat de resultar fascinadora als nostres ulls. Resulta tan lúdica i contagiosa com profundament melancòlica. Un portent visual i emotiu de dimensions èpiques.