Amors kafkians

La figura i l'obra de Franz Kafka pot ser examinada des de molts punts de vista parcials. El judaisme. La tensió existent amb la figura paterna. La connexió entre els somnis i la seva ficció. L'humor, l'absurd... Els seus vincles amb Praga, i la convivència de les cultures alemanya i txeca. O la seva relació amb les dones, que és com es va aproximar a Kafka l'erudit Nahum N. Glatzer en un llibre publicat el 1986, Los amores de Franz Kafka, traduït per primera vegada al castellà per a Ediciones del Subsuelo. Un buidatge, comentat i interpretat, de la informació dispersa en la correspondència i els diaris de Kafka, de les seves amants i del seu amic Max Brod.

Com tot el que tingui a veure amb l'escriptor txec, no es tracta d'una qüestió fàcil. Kafka sent repugnància davant l'acte sexual -el desig «d'una ben definida abominació, d'una cosa lleument repugnant, penosa, immunda»-, però manté relacions que no es queden ni de bon tros en les epístoles. No deixa de sentir la necessitat de ser estimat per una dona, per una darrere l'altra, o al mateix temps, però l'opinió sobre les capacitats d'aquestes és si més no displicent -«és curiosa la falta d'agudesa de les dones»-. Se sent invàlid per al matrimoni -«no sóc espiritualment apte», diu-, però es compromet tres vegades (dues amb la mateixa dona). Massa confusió, que porta Glatzer a preguntar-se, ja en la primera línia del prefaci, «si Franz Kafka sabia què és l'amor».

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

L'editora Laura Claravall creu que, al marge del valor de la selecció de textos que Glatzer utilitza, aquest mostra «equanimitat, al marge d'interpretacions sensacionalistes i amb l'esperit de donar una imatge el més clarificadora possible».Glatzer repassa cada una de les relacions que va mantenir Kafka (incloent la fraternal amb qui creu que va ser el seu verdader amor, la seva germana Ottla): un primer intercanvi carnal amb una dependenta que, a l'habitació d'una pensió, fa «una petitíssima cosa repugnant» que el fa retreure's; la trobada, relació epistolar, compromís i ruptura, entre el 1912 i el 1917, amb la secretària de direcció berlinesa Felice Bauer, una dona «amb els peus a terra, sana, enèrgica i de gustos bàsicament burgesos»; durant aquest període, la relació en un balneari amb la joveníssima suïssa Gerti Wasner i amb l'amiga de Bauer Grete Bloch, que havia de mediar entre tots dos i va acabar, segons la seva versió, tenint un fill amb Kafka, que va morir als 7 anys; arran de la ruptura amb Felice, la relació amb la traductora i escriptora Milena Jesenská, del 1919 al 1923, truncada per la malaltia de Kafka i les reticències d'ella, de les quals es lamentaria amargament, a trencar amb el seu matrimoni; i finalment, en l'últim any de la seva vida, el seu desesperat projecte de vida amb la militant sionista Dora Dymant, amb qui fantasiejava a obrir un restaurant a Palestina i que el va acompanyar fins a la seva mort el 1924.

En el més semblant a una síntesi de la qüestió amb què comença el llibre, Glatzer conclou: «L'amor no era prou fort per superar la seva soledat, mentre que la seva soledat era massa forta per permetre que l'amor creixés».