L'ombra del rossinyol
Surt a la venda la novel·la perduda de Harper Lee, una obra que es llegeix com la seqüela del seu gran èxit del 1960
El personatge d'Atticus passa de ser un heroi dels drets civils a un racista oposat a la integració
Atticus Finch i la seva filla Scout, interpretats per Gregory Peck i Mary Badham a la pel·lícula del 1962.
Harper Lee ha tornat, 55 anys després de la publicació del seu únic llibre, Matar un rossinyol, una obra que es va convertir en un clàssic instantani i en un dels referents literaris de la lluita pels drets civils. Però ha tornat amb un treball cridat a generar confusió i possiblement desengany entre la legió d'acòlits que després de llegir el seu debut el 1960 van decidir dedicar-se a l'advocacia inspirats pels insubornables principis morals del personatge d'Atticus Finch o van batejar els seus fills amb el nom d'aquell ímprobe advocat i legislador d'Alabama. Tant l'escenari com molts dels personatges de Vés i aposta un sentinella (Edicions 62 / Harper Collins) són els mateixos, però el pas del temps els ha fet pràcticament irreconeixibles.
El llibre no és nou, sinó que ha estat amagat fins ara en una caixa forta bancària de Monroeville (Alabama), el Maycomb de la ficció novel·lesca on Harper Lee viu als seus 89 anys reclosa en una residència de gent gran. L'autora el va escriure el 1957, però a l'enviar-lo a l'editorial J. B. Lippincott, la seva editora li va recomanar que el refés centrant-se en els flashbacks de la infància de Jean Louise Scout i dedicant molt més espai al judici de Tom Robertson, el negre a qui Atticus defensa per un crim que no ha comès a l'Alabama racista dels anys posteriors a la gran depressió. D'aquell germen en va néixer Matar un rossinyol, mentre que Vés i aposta un sentinella va acabar guardat en un calaix sense que a ningú se li acudís publicar-lo.
Aquest segon llibre, si atenem a l'ordre cronològic de publicació, s'obre amb el sotragueig del tren i els evocadors paisatges del profund sud. Scout torna a casa per visitar el seu pare des de Nova York, però ja no és una nena, sinó una dona entrada en la vintena que es fa dir pel seu nom baptismal de Jean Louise i troba el seu món «dolorosament alterat», en paraules de la crítica de The Guardian. Atticus és un vell artrític de 72 anys i, a través de les seves pàgines, Scout anirà descobrint que l'home a qui idolatrava l'ha decebut.
Atticus ja no és aquell humanista d'extraordinària integritat encarnat per Gregory Peck en la versió cinematogràfica de l'any 1962, sinó un home amb prejudicis que s'oposa a la integració racial a les escoles decretada pel Suprem i al dret al vot dels negres. Un home que durant la seva joventut es va afiliar a les joventuts del Ku Klux Klan i que ara forma part dels Citizen Councils i creu a ulls clucs en les teories racistes de l'eugenèsia. «¿Que potser vols que comencin a desembarcar els negres als nostres col·legis, esglésies i teatres? ¿Els vols en el nostre món», li pregunta Atticus a la seva filla. «Ets un covard, un esnob i un tirà, -li respon Jean Louise-. M'has enganyat d'una manera indicible».
EL LLANÇAMENT / La novel·la va sortir ahir al mercat als Estats Units amb una tirada inicial de dos milions d'exemplars. L'expectació és tan extraordinària que és el llibre que més reserves prèvies ha registrat en la història de Harper Collins. La seva filial ibèrica s'encarrega de l'edició en espanyol, amb una tirada total de 120.000 exemplars per a Espanya i l'Amèrica Llatina, mentre que Edicions 62 n'edita la versió en català. «Ningú esperava l'aparició d'aquest llibre, així que per a milions de lectors és com aquell regal de Nadal que arriba tres dies abans sense que t'ho esperis», assegura en una entrevista telefònica Larry Down, vicepresident de Harper Collins espanyol.
Notícies relacionadesMés enllà de la idiosincràsia dels personatges hi ha altres coses que canvien entre les dues novel·les d'aquesta estranya seqüela. El Rossinyol, que ha venut més de 40 milions d'exemplars i li va valer a la seva autora el premi Pulitzer, transcorre als anys 30, en plena gran depressió, mentre que el Sentinella està ambientada en els convulsos anys 50, la dècada en què comença a prendre cos el moviment pels drets civils. A més a més, la primera està narrada en primera persona des de la mirada innocent de Scout, mentre que la segona opta per la tercera persona.
Aquest retorn del fill pròdig a casa és un viatge que Harper Lee va fer diverses en la vida real després de mudar-se el 1948 a la Gran Poma pensant que era «la capital literària del món», el lloc on havia d'estar qualsevol aspirant a escriptor. Una de les preguntes que s'han fet aquests dies els crítics és què devia passar perquè, en el termini de dos anys, el temps que Lee va trigar a escriure el Rossinyol, el seu pare passés de ser un racista a un integracionista convençut. Segons ha explicat Charles Shields, un dels biògrafs de l'autora, a The Wall Street Journal, el seu pare va ser efectivament un segregacionista, però just en aquells anys va començar a canviar d'opinió. El que no és tan clar és si els lectors d'un dels grans clàssics de la literatura nord-americana sabran pair aquest canvi radical.
