Fenomen minions

Són petits i grocs. Simpàtics i adorables, també una mica maldestres. Parlen un llenguatge incomprensible i es tornen bojos per les bananes. Són els minions, unes criatures sorgides de la imaginació de dos directors francesos, Pierre Coffin i Chris Renaud, que s'han convertit aquest estiu en un autèntic fenomen de masses gràcies a la pel·lícula que narra les seves aventures.

Els vam conèixer fa un parell d'anys com a personatges secundaris dins del film d'animació Gru, el meu dolent preferit (2010), en la qual componien la fidel troupe d'esbirros del malvat protagonista. Una maldat un pèl sui generis, perquè en realitat, les malifetes que cometien tant ells com el seu amo estaven revestides de moltes dosis de candor i innocència.

L'impacte des de la seva primera aparició va ser tan gran que van aconseguir apoderar-se de la funció i fagocitar el carismàtic protagonista de la pel·lícula, una cosa que van tornar a repetir a Gru, el meu dolent preferit 2.

ROBAESCENES / «Els minions agafen el testimoni d'aquella tradició de secundaris carismàtics que acaben sent uns robaescenes, com passava amb els oompa loompes a Charlie i la fàbrica de xocolata, els jawes a La guerra de les galàxies, els marcians de la saga Toy Story o, més recentment, els pingüins de Madagascar», explica Ciro Altabás, professor d'animació i videojocs a la de la Universitat Europea de Madrid i expert en cultura minion.

L'avassalladora empatia que ha generat en el públic ha acabat per convertir-los en una nova icona del segle XXI. I ara ja tenen la seva pròpia pel·lícula en solitari per demostrar que no han de servir ningú per ser els autèntics reis de la taquilla. Les xifres no enganyen. En tan sols una setmana, Els Minions ha recaptat a Espanya 9,6 milions d'euros, amb què corona el top 10 molt més endavant que la seva màxima competidora fins al moment, Jurassic World. Els responsables d'Universal Pictures International Spain, distribuïdors de la pel·lícula al nostre país, aporten una dada rellevant: el divendres de l'estrena es va convertir en l'obertura de cine d'animació més gran de la història.

RAONS / Però… ¿com, per què ha sorgit aquesta febre minion? «Visualment són molt cridaners i reconeixibles. Estan dibuixats amb molt pocs traços. Un minion és la unió de dos colors primaris, blau i groc. I aquest últim és molt atractiu en el món de l'animació (vegeu en Bob Esponja, els Simpson, el Pikachu…)», continua Altabás. «A més a més, són molt fàcils de dibuixar. Qualsevol nen pot pintar un minion i que li surti relativament bé, i això és una passada».

Borja Crespo, cineasta i teòric del còmic, els compara amb els barrufets i els petisos carambanales que apareixien als tebeos de Súper López. «És curiós, perquè els minion volen estar sempre amb un dolent, però en realitat les seves accions són d'allò més ingènues i inofensives. Són petits superdolents incapaços de ser-ho, i això crea una lliçó moral per als nens. A més a més, a ells els encanten perquè són una mica tontos i riuen amb les seves barroeries».

Notícies relacionades

La Sureña torna als seus orígens amb una reedició que aposta per nous productes i exalça el concepte 'casual ibèric'

L’advocat de Sixena entra al MNAC per «revisar» les pintures, però se n’anirà sense poder interrogar els tècnics ni accedir a les reserves del museu

Un dels aspectes més curiosos de la pel·lícula dels minions és que, a part de la veu narradora, la resta del metratge el podríem considerar dins del cine mut, ja que el llenguatge que utilitzen les bestioletes grogues resulta incomprensible. Es tracta d'una barreja d'idiomes (anglès, francès, italià, espanyol i fins i tot hebreu) que acaba resultant universal, «fins i tot recorda els balbucejos d'un bebè», matisa Altabás. Això provoca que, al no utilitzar el diàleg, ens enfrontem a una comèdia molt física, de manera que pot ser entesa a la perfecció pels més petits. «Visualment és molt potent i imaginativa», continua Crespo. «És com traslladar l'humor de Chaplin o Buster Keaton al cine d'animació actual, amb gags continus i l'ús de l'slapstick».

El cert és que els nens disfruten amb ells, però també els adults s'han adherit a aquest fenomen inundant les xarxes amb mems i comptes d'Instagram, Facebook i Twitter. Un autèntic fenomen social que s'ha convertit en la sorpresa d'aquest any, introduint els minions per la porta gran de la cultura popular del nostre temps. Que tremoli Hello Kitty.