Fenomen minions
La pel·lícula protagonitzada per aquests petits éssers ha desbancat els dinosaures de 'Jurassic World'
Fenomen minions_MEDIA_1
Són petits i grocs. Simpàtics i adorables, també una mica maldestres. Parlen un llenguatge incomprensible i es tornen bojos per les bananes. Són els minions, unes criatures sorgides de la imaginació de dos directors francesos, Pierre Coffin i Chris Renaud, que s'han convertit aquest estiu en un autèntic fenomen de masses gràcies a la pel·lícula que narra les seves aventures.
Els vam conèixer fa un parell d'anys com a personatges secundaris dins del film d'animació Gru, el meu dolent preferit (2010), en la qual componien la fidel troupe d'esbirros del malvat protagonista. Una maldat un pèl sui generis, perquè en realitat, les malifetes que cometien tant ells com el seu amo estaven revestides de moltes dosis de candor i innocència.
L'impacte des de la seva primera aparició va ser tan gran que van aconseguir apoderar-se de la funció i fagocitar el carismàtic protagonista de la pel·lícula, una cosa que van tornar a repetir a Gru, el meu dolent preferit 2.
ROBAESCENES / «Els minions agafen el testimoni d'aquella tradició de secundaris carismàtics que acaben sent uns robaescenes, com passava amb els oompa loompes a Charlie i la fàbrica de xocolata, els jawes a La guerra de les galàxies, els marcians de la saga Toy Story o, més recentment, els pingüins de Madagascar», explica Ciro Altabás, professor d'animació i videojocs a la de la Universitat Europea de Madrid i expert en cultura minion.
L'avassalladora empatia que ha generat en el públic ha acabat per convertir-los en una nova icona del segle XXI. I ara ja tenen la seva pròpia pel·lícula en solitari per demostrar que no han de servir ningú per ser els autèntics reis de la taquilla. Les xifres no enganyen. En tan sols una setmana, Els Minions ha recaptat a Espanya 9,6 milions d'euros, amb què corona el top 10 molt més endavant que la seva màxima competidora fins al moment, Jurassic World. Els responsables d'Universal Pictures International Spain, distribuïdors de la pel·lícula al nostre país, aporten una dada rellevant: el divendres de l'estrena es va convertir en l'obertura de cine d'animació més gran de la història.
RAONS / Però… ¿com, per què ha sorgit aquesta febre minion? «Visualment són molt cridaners i reconeixibles. Estan dibuixats amb molt pocs traços. Un minion és la unió de dos colors primaris, blau i groc. I aquest últim és molt atractiu en el món de l'animació (vegeu en Bob Esponja, els Simpson, el Pikachu…)», continua Altabás. «A més a més, són molt fàcils de dibuixar. Qualsevol nen pot pintar un minion i que li surti relativament bé, i això és una passada».
Borja Crespo, cineasta i teòric del còmic, els compara amb els barrufets i els petisos carambanales que apareixien als tebeos de Súper López. «És curiós, perquè els minion volen estar sempre amb un dolent, però en realitat les seves accions són d'allò més ingènues i inofensives. Són petits superdolents incapaços de ser-ho, i això crea una lliçó moral per als nens. A més a més, a ells els encanten perquè són una mica tontos i riuen amb les seves barroeries».
Notícies relacionadesUn dels aspectes més curiosos de la pel·lícula dels minions és que, a part de la veu narradora, la resta del metratge el podríem considerar dins del cine mut, ja que el llenguatge que utilitzen les bestioletes grogues resulta incomprensible. Es tracta d'una barreja d'idiomes (anglès, francès, italià, espanyol i fins i tot hebreu) que acaba resultant universal, «fins i tot recorda els balbucejos d'un bebè», matisa Altabás. Això provoca que, al no utilitzar el diàleg, ens enfrontem a una comèdia molt física, de manera que pot ser entesa a la perfecció pels més petits. «Visualment és molt potent i imaginativa», continua Crespo. «És com traslladar l'humor de Chaplin o Buster Keaton al cine d'animació actual, amb gags continus i l'ús de l'slapstick».
El cert és que els nens disfruten amb ells, però també els adults s'han adherit a aquest fenomen inundant les xarxes amb mems i comptes d'Instagram, Facebook i Twitter. Un autèntic fenomen social que s'ha convertit en la sorpresa d'aquest any, introduint els minions per la porta gran de la cultura popular del nostre temps. Que tremoli Hello Kitty.
- Més traçat del metro sense nous combois
- La cultura que ve 15 pel·lícules que marcaran el 2026 a les sales de cine
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Campanades L'enginyeria artesanal del vestit de les campanades de Pedroche: dotze anys d'història i una tiara de mascareta
- Multes per als cotxes B en les zones de baixes emissions
- Foment de l'ús Barcelona i Òmnium es conjuren per reduir «a zero» les llistes d'espera per aprendre català
- L'opinió de Salut Mental Catalunya DDaniel Osiàs, Fundació Marianao: "Un casal de barri o un grup de cant coral poden ser tant o més terapèutics que una consulta mèdica"
- Predicció de Meteocat Els termòmetres tornaran a baixar a Catalunya en un cap de setmana de cel clar i avisos per vent
- Finançament autonòmic La Generalitat calcula que ingressarà 1.700 euros més per català amb el nou model de finançament
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'editorial de Cristina Villanueva: Alliberats, però no lliures
