RETORN D'UNA FORMACIÓ MÍTICA

Béjart Ballet, dansa eterna

La cèlebre companyia que dirigeix Gil Roman obre el Festival de Peralada La ballarina catalana Elisabet Ros participa a 'Bolero', obra clàssica del repertori amb música de Ravel

’Bolero’, peça que s’ha convertit en un clàssic del segle XX.

’Bolero’, peça que s’ha convertit en un clàssic del segle XX. / iCHKOLNIK

2
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA
BARCELONA

El revolucionari coreògraf Maurice Béjart va morir el 2007 però el seu esperit segueix viu. La seva companyia, que des que va morir lidera Gil Roman, inaugura aquesta nit el Festival Castell de Peralada. Avui i demà interpretaran dos programes i en tots dos figura Bolero. Estrenada el 1961 aquesta coreografia amb música de Ravel ja és un clàssic del segle XX, que aquesta vegada protagonitzarà la ballarina catalana Elisabet Ros.

«De tots els consells de Béjart el més simbòlic per a mi és: 'No miris enrere, avança'», comenta Roman, que agraeix el vent que bufa a Peralada aquests dies d'asfixiant calor. Encara que per a uns continuar amb les creacions del mestre és un sacrilegi, el públic agraeix poder seguir disfrutant d'un estil que va marcar el segle XX. Gil Roman, que va entrar a la companyia com a ballarí el 1979 i que en els últims anys de Béjart va compartir amb ell responsabilitats en la direcció, intenta ser respectuós amb l'herència del mestre sense hipotecar el seu futur. «Com tot, en la dansa, el moviment i els ballarins evolucionen. No es pot ballar igual ara que fa 20 anys», argumenta Roman encantat d'estar de tornada a Peralada, on la companyia ha actuat en diverses ocasions. «Però moltes vegades, quan tinc dubtes penso: ¿què faria ell [Béjart] al meu lloc?».

El gran protagonisme femení és un dels aspectes que més ha canviat amb Roman. «Hi ha més equitat. Abans, malgrat que hi havia dones a la companyia, sempre van tenir més pes els homes. Jo he preferit equilibrar-ho», explica. «Aquesta presència femenina més gran no passa només a les meves peces, sinó també a la resta del repertori», afegeix.

Doble programa

A Peralada el doble programa compta amb «obres lleugeres, amb una determinada atmosfera, ideals per fer a l'aire lliure». Avui ballaran dues peces molt diferents de Béjart

-Suite barocco i Bolero-; dues de Roman

-Impromptu pour Peralada, una estrena amb música de Satie, i Trois danses pour Tony, dedicada a Tony Fabre, exballarí de la companyia i de la Compañía Nacional de Danza de Nacho

Notícies relacionades

Duato mort als 49 anys-. També presentaran Histoire d'eux, de Fabre. Demà, en lloc de la Suite barocco, oferiran Sept danses grecques. «Aquests programes permetran descobrir l'evolució de la companyia i dels ballarins. M'interessa mostrar les diferents facetes dels intèrprets i del repertori, amb clàssics bejartians i obres d'avui».

Fa dos anys va remuntar un programa Mahler en homenatge a George Donn, ballarí fetitxe de Béjart mort el 1992. Donn havia sigut una gran inspiració per a Roman. «Donn tenia magnetisme, era capaç d'arribar al públic fins i tot en espais enormes», recorda. «La personalitat d'un ballarí necessita temps per desenvolupar-se, igual que el seu cos. Alguns la tenen molt marcada. A d'altres se'ls ha d'ajudar a descobrir-la. El meu treball consisteix a formar-los perquè sàpiguen triar el seu camí, perquè s'alliberin i pugui emergir el que porten dins». I afegeix: «Cada artista és únic a la seva manera».

Temes:

Dansa