Anar al contingut

LES FURA CONQUISTA ROMA AMB LA SEVA POSADA EN ESCENA DE L'OPERA DE PUCCINI

Butterfly suburbial

El director Álex Ollé situa Cio Cio San en un barri perifèric sacsejat per l'especulació immobiliària Les ruïnes de les termes de Caracalla són la metàfora del somni trencat de la geisha

CÉSAR LÓPEZ ROSELL / ROMA

De Sydney als antics banys públics de la Roma Imperial. Madama Butterfly, de la mà d'Àlex Ollé de La Fura, ha recorregut 16.000 quilòmetres des de la seva estrena fa un any a la ciutat australiana per arribar a Europa i conquistar els 3.500 espectadors que dilluns es van donar cita en la première de la temporada lírica d'estiu de les termes de Caracalla. Calor, color, espectacularitat, però sobretot molta emoció en aquesta mirada moderna a l'òpera de Puccini. En aquesta, Cio Cio San, seduïda i abandonada per un Pinkerton presentat com un especulador immobiliari que creu que ho pot comprar tot amb diners, viu en un suburbi. En una barraca a mig construir, com el barri que es dibuixa a l'horitzó.

Les pedres d'aquest majestuós espai, on es programen concerts, dansa i òpera, són utilitzades en aquest muntatge com a metàfora del drama de la geisha. El seu és el somni trencat d'un amor del qual al final queden tan sols les ruïnes. L'escenografia d'Alfons Flores permet el joc de contrastos entre el primer acte, ple d'exotisme, i la contundència del missatge del segon i el tercer. Tots dos marquen l'evolució de la delicada adolescent que es converteix en una dona ferma, enfront d'un entorn hostil, en la defensa de la puresa dels seus sentiments.

Projeccions per 'mapping'

Les projeccions de Franc Aleu, dibuixant gràcies al mapping una esplendorosa lluna, núvols, gratacels i edificis a mig construir, ajuden molt a il·lustrar l'ambient de la història. I no en parlem del treball de Lluc Castells, que en la seva tasca de dissenyador amb visió escenogràfica aporta a cada personatge el vestuari adequat a la seva personalitat. Així Angelo Villari (Pinkerton) és un tipus berlusconià tan sols atent als seus negocis, amb els quals enlluerna Cio Cio San, mostrant-li plànols dels seus projectes per enderrocar les barraques i edificar una cosa molt semblant a Bellvitge. Ell és per a ella un Déu, pel qual se sent atreta en certa manera per l'eròtica del poder.

Però si el concepte és important, encara ho resulta més la teatralitat amb què són tractats els personatges, paper en què té un important rol Susana Gómez. La narració no es perd mai pels verds prats de Caracalla i l'intimisme està molt cuidat, cosa que té molt més valor en un marc tan immens. La funció creix en el segon tram, en què l'emoció juga un paper decisiu. A l'inici, el relat es limita a transcórrer per l'acolorit casament pactat, la desfilada de la núvia i les seves acompanyants i la presentació dels personatges de la trama en l'espai d'un bosc de joncs.

Càlid reconeixement

La força del tsunami destructor que és la de l'especulador es projecta clarament en la continuació. La casa promesa a la geisha s'ha quedat en barraca a mig construir, la zona ha sigut arrasada. Un explícit cartell

-Construccions Pinkerton. Últims pisos a la venda- ens situa en l'entorn de la història. Però hi és clau la força, expressivitat i brillant línia de cant d'Asmik Gregorian, una Madama Butterfly de molt quirats. Van ser espectaculars les escenes en què es mostra amb una samarreta amb la bandera americana per simbolitzar que ella és més senyora Pinkerton que ningú. La seva interpretació de la patètica ària Un bel dì, vedremo va fer vessar més d'una llàgrima.

Però on va donar el millor de si va ser en les escenes finals, quan el retorn del seu idealitzat amor es converteix en tragèdia. Ell i l'esposa americana li prenen el fill i es fa l'harakiri a l'interior de la casa. Un passatge dramàticament molt ben resolt. Va ser la més aclamada en una nit d'èxit general, en què Villari va rebre molts aplaudiments, així com Anna Malavasi (Suzki) i la resta del repartiment.

La Fura va obtenir un càlid reconeixement pel seu treball potser menys furer. El director de l'Òpera de Lió, Serge Dorny, va felicitar l'equip de muntatge i l'Òpera de Roma va comunicar que aquesta proposta passarà a formar part del repertori de l'espai i es tornarà a oferir l'estiu que ve. Yves Abel, al capdavant de l'orquestra i cors de la casa, va ser ovacionat pel seu sensible treball.