La màgia d'Alvar Aalto es propaga per CaixaForum

Va ser a l'inici dels anys 30 quan el finlandès Alvar Aalto (1898-1976) va guanyar un concurs per construir un sanatori per a tuberculosos a Paimio (avui territori rus). Llavors, l'avui llegendari arquitecte ja va innovar un ascensor exterior de vidre panoràmic, que permetia veure el bosc circumdant, sentint la natura embolcallant l'usuari i projectant-se a l'interior. Aquesta sensació, pensada per als pacients, la reprodueix una pantalla gegant a la retrospectiva que des d'aquest dijous fins al 23 d'agost reunirà a CaixaForum 350 peces -maquetes, mobles, llums, pintures originals i fotografies- d'aquest exponent de l'avantguarda artística del segle XX i la modernitat humanista i icona del disseny finlandès.

Per a Mateo Kries, director del Vitra Design Museum d'Alemanya, que coorganitza la mostra amb el museu Alvar Aalto de Finlàndia i Obra Social La Caixa, Aalto va ser un mestre «a crear entorns orgànics, però no només amb formes arrodonides i basades en la natura, sinó com a espais concebuts perquè l'ésser humà sigui el centre i percebi l'entorn amb tots els sentits. Per això inclou la llum i el sol, el so i les experiències tàctils» a través de materials com «la pedra natural, la fusta o el totxo, que ell incorpora a l'arquitectura moderna els anys 20 i 30», quan la resta es concentrava en el formigó i el mobiliari metàl·lic tubular.

L'exposició, comissariada per Jochen Eisenbrand, conservador en cap del Vitra, és una visió global i cronològica de l'obra d'Alvar Aalto, que va desenvolupar durant 50 anys en 18 països en més de 500 projectes, des de vivendes privades, cases prefabricades, oficines, fàbriques, esglésies a pavellons expositius.

INTERVENCIÓ INTEGRAL / Batejat com el «mag del Nord», intervenia en totes les fases de la construcció, des de l'elecció de materials fins al disseny de la decoració. Un exemple és l'esmentat sanatori de Paimio, del qual es pot veure una habitació completa, amb un lavabo arrodonit pensat perquè l'aigua al caure no faci soroll, un armari semicircular, llits i tauletes de color verd, que evoquen la natura.

La mostra recorre, entre altres obres, la primerenca biblioteca de Viipuri, a Víborg (1927-1935), amb els sostres ondulats de fusta i grans claraboies per on la llum natural arriba a la sala de lectura, i dos projectes per a parelles d'amics empresaris, artistes i col·leccionistes: la Maison Louis Carré i la Villa Mairea, on va integrar les obres d'art en els espais d'ús diari.

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

EL GERRO SAVOY / El 1935 va fundar amb la seva primera esposa, Aino, Artek, al mateix temps galeria que va difondre l'avantguarda finlandesa i empresa de disseny i fabricació de mobiliari i objectes quotidians, molts dels quals es continuen fabricant actualment. No falten en la retrospectiva icones del seu disseny orgànic, amb les formes arrodonides, com el seu famós gerro de vidre Savoy (1936), el seu no menys cèlebre tamboret apilable 60, els vasos Bölgeblick, tota una galeria de cadires i butaques de fusta, com la Paimio, o una col·lecció de llums que difuminen la claror i amaguen les bombetes per crear espais càlids i també acollidors.

La proposta expositiva ensenya a més com el també pintor «va dialogar amb artistes del seu temps, com Alexander Calder, Fernand Léger o Jean Arp» i apunta el seu pas el 1951 per Barcelona (on es va acostar a Gaudí), Madrid i Andalusia (on va visitar la «inspiradora» Alhambra.