Melendi, tant per aprendre

Quan triomfes amb un estil, el més normal és insistir-hi, però Melendi reté els fans tot i un canvi significatiu, de la rumba canallesca a un pop amb literatura romàntica. El seu pas més decidit és Un alumno más, un disc gravat a Miami amb nous aires, del qual ahir a la nit va presumir repassant-lo gairebé sencer en un Sant Jordi pròxim al ple, amb 16.230 persones segons l'organització.

Les noves cançons apel·len a un lirisme humil: l'asturià es proclama ignorant de les lleis que regeixen els sentiments, i a la portada va com un escolar, amb una camisa blanca i una corbata que va vestir ahir a la nit. Una altra lectura el situa com a alumne d'aquell pop serè que es va colar entre cites, no gaires, a les rumbes (bastant estoperes) de temps passats, com Un violinista en tu tejado i Calle la Pantomima. No va cantar res del primer disc: confessa que aquell material li produeix urticària.

RUMB A LAS VEGAS 

Una velocitat de creuer rockera va obrir la nit amb una de les noves cançons, Tú de Elvis, yo de Marilyn, declaració romàntica en què Melendi anuncia desitjos de casar-se amb vista a un casament a Las Vegas. Altres peces d'estrena van apuntar a altres rumbs: a Alejandro Sanz (la llarga tornada de El amor es un arte) i a Sabina (Colgado de la vecina). Aquests són els referents.

Més tard, Saraluna, sis minuts de melodrama clínic amb clau social. Dues germanes bessones són separades al néixer. Una, Sara, és pobra i l'altra, Luna, rica, i pateix un accident que requereix un trasplantament de cor. Sara, portalliteres de l'hospital, descobreix el parentiu i se suïcida perquè el seu òrgan li salvi la vida. Melendi té cert camp per perfeccionar el seu coneixement dels límits del sentimentalisme. És, això sí, alumne avantatjat en les arts de sacsejar un gran recinte: èxits com Barbie de extraradio i Llàgrimes desordenades van confirmar que deixar enrere la rumba no va ser mala idea.