Un 'selfie' monumental

Se'ns anuncia com la primera gran catedral literària del segle XXI. Igual que les més importants del XX, s'insereix en la frontera entre el que és real i el seu relat fictici, i al fer-ho desafia l'etiquetatge genèric. Ho denominarem ficció documental per acostar-nos al propòsit aparent de Knausgård: explicar la seva vida rebutjant les eines clàssiques de l'artifici novel·lesc, projectant una espècie de cinta contínua de vídeo en què les paraules, a manera de fotogrames gairebé sense editar, mostren tot el que es veu. Un autoretrat monumental en els temps del selfie. Un detallisme colossal en l'època del Twitter.

El primer tret distintiu és la seva aparent antiestratègia narrativa, que consisteix a contravenir les normes habituals a l'hora de decidir el que es mostra o s'amaga al lector: apareix tot el que podria molestar o indignar els coetanis, el que destorba la lectura, el que alenteix l'avanç narratiu. El material favorit de Knausgård és el que més aterriria qualsevol altre novel·lista per estar contaminat de quotidianitat. Ell, en canvi, ho utilitza sense el mínim pudor, i el lector, una vegada superada la perplexitat, queda fascinat per aquesta redefinició complexa del concepte d'heroisme novel·lesc que comptat i debatut, porta el to heroic a les arenes movedisses de la vida quotidiana. I l'hi enterra. La negació de l'artifici és un artifici en si mateix. I fingir que s'escriu sense estil és una eficacíssima eina estilística. El lector català, al principi, podrà preguntar-se erròniament si potser hi ha un problema de traducció. El to sembla desmanegat, la vocació de lluïment estilístic és nul·la. Passades les pàgines suficients, comprens que, també en l'estil, l'elecció es regeix per la renúncia, aquest antiestil es torna micros­còpic i poderós.

L'altra gran transgressió està en la libèrrima descaradura estructural. El narrador s'atura on li dóna la gana i si emprèn una digressió filosòfica no reprendrà el fil narratiu (suposant que existeixi) quan sembli convenient per raons d'eficàcia, sinó quan hagi esgotat aquell camí i, si convé, les bifurcacions secundàries que es presentin. El viatge entre el succés recordat i el moment en què es recorda està ple de racons imprevisibles i atroces emboscades.

Amb aquestes eines havíem conegut fins ara el procés de deteriorament d'un pare alcohòlic i despietat en el primer volum i, en el segon, les frustracions de l'autor davant les mediocritats de la seva vida quotidiana com a pare de família. Arriba per fi la tercera entrega: L'illa de la infantesa. Com que el que explica és estrictament això, els primers anys, marcats pel trasllat de la família a l'illa de Tromøja, Knausgård prescindeix de les seves característiques digressions radicals, de les seves bifurcacions estructurals. El món familiar és el mateix. Fins i tot comprendrem millor com era aquell pare terrible i seguirà estranyant-nos el paper de la mare a l'ombra. Però aquesta vegada l'autor escull narrar els successos tal com els percep la ment d'un nen, sense especulació, amb la proximitat més absoluta. Potser els lectors més fanàtics de la sèrie ho consideraran una traïció, però no podran negar la coherència d'adaptar les eines narratives als successos narrats. Per a ells, un petit consol: el quart tom ha aparegut ja en idiomes més pròxims i podem avançar que reprèn els conceptes estructurals dels dos primers. Queda per a altres espais un debat que exigiria les més de 3.000 pàgines que té el projecte de La meva lluita en els sis toms de la seva edició original: ¿existeix l'artefacte sense artifici? ¿La nuesa frontal i absoluta és la disfressa més opaca? ¿L'únic mecanisme creïble de la memòria és la invenció? Com tots els grans novel·listes, Knausgård ha comprès que reelaborar aquestes preguntes és més interessant que donar-hi resposta. Àvids, esperem la quarta entrega ja.

LA MEVA LLUITA 3. L'ILLA DE LA INFANTESA / MI LUCHA 3. LA ISLA DE LA INFANCIA

Karl Ove Knausgård

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Trad. Alexandra Pujol Skjønhaug / Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo

L'Altra Editorial / Anagrama. 498 pàg. 22,90 €