'Astèrix: la residència dels déus', uns gals molt digitals

Astèrix: la residència dels déus trasllada al cinema d'animació l'àlbum número 17 de les aventures d'Astèrix i Obèlix, publicat el 1971 i centrat en el nou pla de Juli Cèsar per sotmetre els irreductibles i famosos gals. Com que les seves legions no aconsegueixen vèncer-los mai, decideix construir prop del poble gal un complex residencial d'innegable confort amb el qual espera seduir-los. No cal dir  que aquest maquiavèl·lic i capitalista pla se n'anirà en orris gràcies, entre altres coses, a la cèlebre poció màgica, encara que durant uns quants minuts de metratge els gals es veuran desproveïts del seu preuat tresor.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

El film versiona molt fidelment el còmic original de Goscinny i Uderzo, sobretot en la seva primera part: els esclaus romans que arrenquen els arbres de nit i Astèrix i Obèlix que els regeneren durant el dia mitjançant unes avellanes màgiques; la família romana a la qual li toca una plaça a la residència durant un sorteig celebrat en ple circ romà. Hi falten alguns detalls inventius del tebeo (l'arquitecte de la residència va inventar també el drive-in al circ) i la segona part s'allarga amb detalls que no estan presents en el còmic, però en general l'adaptació no traeix en absolut l'esperit original. I tenint en compte les trencadisses que tenen lloc amb els films d'imatge real protagonitzats per Gerard Depardieu i Christian Clavier, l'elecció de l'animació digital resulta menys molesta. Q. C.

Louis Clichy