«La profunda crisi que viu Grècia no és només financera»

Petros Màrkaris, a Girona, on ha participat al MOT.

Petros Màrkaris, a Girona, on ha participat al MOT. / JORDI RIBOT / ICONNA

3
Es llegeix en minuts
FERRAN COSCULLUELA / GIRONA

El creador de la saga del comissari Kostas Jaritos acaba de publicar a Espanya l'última entrega de la tetralogia policial centrada en la crisi que afecta el seu país. Amb Hasta aquí hemos llegado (Tusquets), Petros Màrkaris ho ha dit tot sobre les conseqüències i causes d'una recessió econòmica que ha capgirat la vida dels seus compatriotes com si fos un mitjó. Màrkaris va participar ahir al vespre a Girona en un dels col·loquis del festival literari MOT, que aquest any s'ha centrat en la relació entre literatura i ciutat.

-Una de les poques coses bones de la crisi és que ha acabat amb els problemes de trànsit a Atenes.

 

-(Riu) En part és cert que a Atenes l'única cosa que ha millorat per la crisi és el trànsit. El comissari Jaritos arriba en pocs minuts i sense embussos a les escenes del crim. Però també és veritat que quan surts a passejar a partir de les nou del vespre la ciutat està molt trista perquè els carrers són buits.

-¿És veritat que no tornarà a parlar de la crisi en les pròximes obres?

-No. S'ha acabat. Cansa molt escriure sobre la crisi quan hi estàs immers. De fet ja he escrit un capítol de la nova novel·la en què no apareix i estic convençut que seguiré aquesta línia. L'obra té una mica a veure amb el Govern, però no amb l'actual.

-Ho deixa, però abans ha liquidat banquers, defraudadors d'impostos, subornadors, executius d'empreses d'auditoria...

 

-(Riu) Quan vaig acabar les tres primeres novel·les de la crisi vaig fer una cosa que no faig mai: vaig rellegir les obres i vaig veure que no hi sortia gent normal, més enllà del comissari. Per això en vaig escriure una quarta entrega, perquè hi sortís gent normal. Volia mostrar que el ciutadà comú també s'equivoca i pateix molt, i que alguns errors seus es poden explicar per aquest patiment.

-La penetració de la xenofòbia i el nazisme d'Alba Daurada en la societat grega són inquietants.

 

-El nazisme i el racisme són problemes que la crisi ha fet empitjorar al meu país i per això són molt presents a la novel·la. El fet que els indigents grecs i els immigrants africans siguin pobres no significa que es puguin entendre. Els indigents ho han perdut tot però segueixen sent racistes.

-Un altre dels problemes que sorprèn per la seva gran dimensió és la corrupció de l'administració en general.

-La corrupció no és igual a tots els països. En la segona novel·la de la crisi (Liquidación final) parlo d'un defraudador d'impostos. Una periodista italiana em va dir que l'obra era molt interessant, però que era molt suau respecte al que passa al seu país. Amb Hasta aquí hemos llegado vull mostrar que Grècia pateix una crisi molt profunda que no és només financera. És d'educació i de les relacions socials en general. Intento explicar als grecs que, encara que resolguem el problema econòmic, la crisi seguirà amb nosaltres perquè va molt més enllà.

-Un altre dels problemes a què s'enfronta el Govern d'Alexis Tsipras és que té molt difícil complir el seu programa electoral.

 

-Quan ets a l'oposició pots prometre tot el que vulguis, perquè no costa res. Però quan ets al Govern és molt difícil fer marxa enrere en els teus compromisos i aquest és el greu problema de Tsipras, que no pot esborrar les seves paraules. I el més greu és que dins la seva formació hi ha gent que encara creu que es poden complir les promeses que van fer. El problema de Syriza és que no és un partit unit, està format per grups. I tampoc és d'esquerres, en realitat és una formació d'euroescèptics.

-Sembla que ara volen apostar per una aliança amb Putin.

 

-No hi pot haver un acostament a Rússia per moltes raons. No aconseguirem res d'ells perquè també estan travessant una crisi molt profunda. Quan, temps enrere, Tsipras va tenir problemes, ja va anar de viatge a Moscou i en va tornar amb les mans buides, per tant, pensar que poden treure alguna cosa dels russos és una il·lusió.

-Però les posicions d'Atenes sobre el deute i les retallades estan molt allunyades de les que defensen Brussel·les i Berlín.

Notícies relacionades

 

-Només hi ha un camí. Sé que és molt dur i difícil, però és l'única solució. Grècia s'ha d'asseure amb la resta de països de la Unió Europea i negociar.