Glaucs, joves clàssics

Fa 20 anys. Glaucs van aparèixer en una escena, la del rock en català dels 90, que vivia un fi de cicle. Van irrompre «a deshora», indica Jofre Bardagí, i ara exerceixen de joves veterans, associats a una era que van viure pels pèls. El cantant i guitarrista té 36 anys, edat semblant a la de molts músics de l'última onada pop. «És estrany, sí. Vam començar molt joves i sempre ens hem sentit en terra de ningú», explica Bardagí en vigílies del recital que avui oferiran Glaucs a Luz de Gas (21.00 hores, Guitar Festival).

La seva proposta tampoc va encaixar del tot amb els temps: el seu rock melancòlic, d'acords menors, era subtil per a les festes de poble, «M'agraden les cançons que em commouen. Dels Beatles prefereixo I am the walrus que Ob-la-di, ob-la-da, i el meu disc favorit d'Elvis Costello és North, que comença amb You left me in the dark...», explica Bardagí, que defensa, al cap i a la fi, aquella escena «perquè abans de Sopa de Cabra i Umpah-Pah semblava que cantar en català era de segona divisió».

De Radiohead a Serrat

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Glaucs van tenir una trajectòria accidentada (cinc discos, cinc discogràfiques, «començant de zero cada vegada»), es van dissoldre el 2002 i es van tornar a unir el 2014 amb un nou disc, Hem conegut la nit, que va reafirmar el gust de Bardagí per la cançó sòbria, de consistent base melòdica, potser marcat per la influència del seu pare, Josep Maria Bardagí (1950-2001), productor, entre d'altres, de Serrat. «Un dels discos que més m'han marcat, juntament amb els dels Beatles i OK computer, de Radiohead, és Per al meu amic», confessa el músic, per a qui «una cançó funciona si la pots defensar amb una guitarra i una veu».

Avui, com el dia 25 d'abril a Torroella de Montgrí, actuaran en suport a l'Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia, malaltia que pateix el seu bateria, Àngel Valentí. «Farà vuit anys que li van dir que havia de deixar de tocar, però aquí el tenim. És una història de superació», destaca Bardagí, que avui cedirà el focus a un bon grup de convidats: membres de Love of Lesbian, Shuarma, Sidonie, Beth, Joan Dausà, Blaumut... I entre bolo i bolo, es prepara per actuar a Canet Rock amb La Banda Impossible. ¿És, doncs, l'hora del revival del rock català? «No sóc el més indicat per respondre a això (riu), però agraeixo als que han muntat la banda que s'hagin recordat de mi».