Convicto (Starred up) La vida entre barrots

Convicto és un excel·lent film sobre les estratègies de poder a l'interior d'una presó i dels intents, en va, de reeducació dels presos. Aquest és un dels seus temes, potser el menys visible, però el més ben tractat. També és una pel·lícula sobre la relació entre un pare i un fill, empresonats tots dos. En el passat amb prou feines s'havien tractat i bona part de la ràbia i la violència que experimenta el més jove, extremadament brutal en alguns passatges del relat (la forma que té d'intimidar tots els guàrdies mossegant-li els genitals a un d'ells i amenaçant de castrar-lo amb les dents), és fruit de la desatenció paterna. Però ara el pare sent que ha de protegir el seu fill oblidat: ell té cadena perpètua, el fill sortirà al cap de 19 anys llargs.

David MacKenzie és un d'aquests cineastes britànics aparentment sense un estil definit, com Stephen Frears o Michael Winterbottom, en el qual resulta difícil rastrejar signes d'autoria. Però una mica del dramàtic món mostrat a Young Adam (2003), un dels seus pocs films estrenats entre nos-

altres, es prolonga en l'encertada visió d'una comunitat tancada, violenta, sempre al límit, com la que conforma Convicto.

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

L'elecció d'actors, a més, resulta impecable: Jack O'Connel (Invencible, el nou Quixot de Terry Gilliam) li confereix una gran presència física al fill, Ben Mendelsohn (el pare) està tan esplèndid aquí com a Animal Kingdom, i Rupert Friend (l'agent Peter Quinn de Homeland) matisa molt bé el seu personatge de terapeuta dels presos. QUIM CASAS

David MacKenzie