Gent corrent a 220

Al cantant i guitarrista Artur Estrada el pots veure al bar Cap Verd de Gràcia arrebossant croquetes. Al bateria Albert Guàrdia, fent de tècnic del so a l'Heliogàbal i al capdavant del segell La Castanya. I el baixista Wences Aparicio punxa al Sidecar. Junts formen Nueva Vulcano, un altre grup en una ciutat plena de bandes. No obstant, el trio català ha aglutinat al seu voltant un sòlid cercle de fans amics que no només admira el seu cançoner sinó també la seva manera d'autogestionar-se i de relacionar-se amb el públic.

Avui estrenen el seu quart disc, Novelería, a la fàbrica Fabra i Coats. Endollaran els seus instruments al corrent i forçant els 220 volts amb el volum al màxim ompliran l'ambient d'una electricitat vigoritzant. Ja ho feien així Aina, l'anterior grup d'Artur, quan assajaven al soterrani d'una carnisseria del mercat de la Barceloneta.

«Endollar-te a una guitarra elèctrica et feia creure que podies fer el que senties en altres grups», evoca Estrada. Un dels que hi anava a aprendre era Wences, el seu amic del col·legi, que tocava a Shanty Rd. I un dels seus fans, Guàrdia. «Vaig veure Aina a Sabadell quan estudiava 4t d'ESO», calcula. Des que van formar el trio el 2004, l'electricitat és part indissociable del seu so. «Mai ens hem separat de l'electricitat. Hem fet algun acústic però no ho fem habitualment», assumeix Estrada.

Col·leccionant vivències

Després d'una dècada en actiu, Guàrdia reconeix que «les experiències que tens anant a llocs i coneixent gent són coses en què no penses quan aprens a tocar un instrument, però quan mires enrere et dius: ¡que bé que vaig començar a fer música!». En realitat, afegeix Estrada, «si no féssim més discos ja no veuríem tota aquesta gent que coneixem. Seguim tocant per poder anar a menjar a un lloc de Galícia, perdut entre pobles, on et treuen el que hi ha», confessa. «Fem una cosa que ha acabat adquirint un sentit més enllà de l'experiència gratificant de tocar», remata Aparicio.

Nueva Vulcano col·lecciona amics i vivències, més que vendes o èxits. «La gent s'identifica amb el grup i això ens fa créixer d'una forma que no té a veure amb el fet de ser tècnicament bo o tenir hits», apunta Guàrdia. Aparicio aporta una explicació: «La gent es fa seves les cançons i fins i tot s'identifica amb elles. Això no ens passava quan cantàvem en anglès en els nostres anteriors grups». Les seves lletres, en efecte, estan cada vegada més properes al seu entorn geogràfic, la ciutat de Barcelona, i vital: els seus amics, famílies...

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

El trio va heretar d'Aina la seva agenda de contactes i una capacitat per a l'autogestió entesa com una forma de «crear una xarxa». «Ens muntem les gires, però a cada ciutat coneixem una persona en qui confiem plenament», aclareix l'Albert. I aquests vincles, fins i tot, «han fet que no desapareguem del mapa malgrat estar cinc anys inactius», apunta l'Artur. «En aquests cinc anys hem crescut, al contrari del que els passa a molts grups», detecta Guàrdia. «¡La gent no s'ha oblidat de nosaltres!», es congratula Aparicio. I és cert. Quants grups matarien per mantenir-se cinc anys en silenci veient com l'afecte del seu públic no para de créixer.

El concert de Nueva Vulcano d'avui a la Fabra i Coats es podria anunciar de la manera més ximpleta: gent corrent endollada al corrent.