«Els Beatles són la màxima influència»

-Són una banda que apareix i desapareix. ¿De què depèn?

 

-(Martí Maymó) Funcionem a partir de les ganes de tocar. Vam començar sent amics de classe a qui els venia de gust tocar junts i seguim així.

-Farewell és un disc de pop amb melodies nítides i arranjaments entremaliats. ¿Els interessa innovar?

 

-(M. M.) Ens movem per les sensacions del directe. Per això aquí només toquem els quatre: no volíem que ningú ens prengués el que havíem après en les actuacions.

-¿Es veuen com un grup clàssic?

-(Guillem Haro) Jo sempre dic que fem pop-rock (riuen).

-(Adrià Albareda) Un concepte devaluat i ambigu...

-Rendeixen culte a la melodia.

-(G. H.) Els Beatles són la màxima influència per a nosaltres. Quan vam començar tocàvem versions seves i de The Velvet Underground. I en aquest disc hem intentat que les cançons fossin molt curtes.

-(M. M.) Al fer-les vam pensar en el directe. Si duressin vuit minuts el públic s'avorriria. Pensar en ell ens ha portat a fer-les curtes.

-Se suposa que l'artista amb majúscules no depèn del públic.

-(M. M.) Nosaltres si actuem davant de 300 persones i veiem que s'ho passen malament, després els 10 dies següents són una merda.

-Volen donar benestar al poble.

-(G. H.) Oh, sí, totalment. Que les cançons siguin alegres, ballables...

-(Adrià Albareda) Si una cançó no comunica amb la gent la retirem.

-El factor afro ressorgeix encara més matisat, més blanc. Més de Graceland (Paul Simon) que de Fela Kuti.

-(M. M.) Per a mi Graceland va ser un disc d'escoltar-lo al cotxe amb els pares, ballar-lo per vacances... Hi ha gent que diu que els pares van recuperar Serrat. Els meus, Paul Simon.

-Aquí a vegades els grups han elegit una llengua o una altra per distanciar-se d'una escena o generació. ¿És el seu cas amb l'anglès?

 

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

-(A. A.) Per a nosaltres ha sigut més en positiu, per ser com els Beatles.

-(M. M.) Hi ha gent que ens diu que ens perjudica perquè a Sidonie o Love of Lesbian, després de passar-se al castellà, els ha anat bé. Però per a nosaltres seria estrany cantar en un altre idioma. Ja no seríem The Seihos.