Darío Villanueva «La correcció política és una forma de censura»

El 8 de gener passat, el catedràtic de Teoria de la Literatura de la Universitat de Santiago de Compostel·la Darío Villanueva (Villalba, 1950) va prendre possessió del càrrec de director de la Real Academia Española, amb l'encàrrec d'impulsar un pla estratègic que permeti capejar el triple repte a què s'enfronta la institució; la retallada d'un 60% de l'aportació de l'Estat, la crisi del sector editorial, més intensa en el camp dels diccionaris, i la necessitat d'adaptar-se a l'entorn digital. Aquesta setmana ha visitat Barcelona per participar en un col·loqui celebrat al Cercle del Liceu.

-¿La 23a edició del Diccionario de la Lengua Española, d'octubre del 2014, serà l'última impresa?

-Seguirem publicant diccionaris en forma de llibre. Però estem refundant el diccionari: en lloc d'un diccionari llibre que es digitalitza, crearem un diccionari digital, sense limitacions d'espai, del qual farem llibres.

-Són una de les fonts d'ingressos de la RAE. ¿Ho continuaran sent?

-Les dades editorials a Europa són dolentes, i la lexicografia ha experimentat en els últims cinc anys un descens d'un 60%. En canvi hi ha el món digital, on tenim un èxit extraordinari. El nostre diccionari digital, d'accés gratuït, té una mitjana de 40 milions de consultes al mes.

-¿Podrà substituir algun dia els ingressos que arriben del paper?

-La decisió que es va prendre de posar en format digital el diccionari de la 22a edició va ser encertada perquè en aquest moment no hi ha cap diccionari de l'espanyol que competeixi amb el de la RAE, que està en tots els ordinadors, telèfons intel·ligents i tauletes. Estem avançant en negociacions amb Microsoft i Amazon, i també per aconseguir un patrocini per al diccionari en línia, un patrocinador únic que rendibilitzi l'impacte publicitari d'aquests 500 milions de consultes a l'any.

-¿Quan estarà disponible la 23a edició a la web de la RAE?

-És cosa de setmanes.

-¿Llavors el pròxim diccionari imprès serà un resum del diccionari digital?

-Ara presentarem la versió digital de la 23a edició, mesos després de la versió en paper. En la 24a edició serà al revés. Del diccionari digital se'n començarà a produir una cadena d'edicions que es podran modular d'acord amb els interessos de sectors de públic. Per posar-li un exemple, el diccionari, tot i ser el mateix en les seves definicions i en el seu temari fonamental, es pot modular de forma diferent per a una edició a Bolívia i una altre al Paraguai.

-Hi ha aspectes de l'última ortografia que no han sigut ben acceptats, com ara la supressió de l'accent als demostratius pronominals. ¿S'haurien de revisar, doncs?

-L' Ortografía del 2010 és un tractat teòric d'una profunda fonamentació lingüística, una de les obres més arriscades de l'Acadèmia, malgrat que estem parlant de petites modificacions sobre l'ortografia d'una llengua que és molt transparent i molt simple. Aquest nou tractat d'ortografia és vàlid en el seu gran conjunt però és cert que hi ha hagut una sèrie de modificacions petites que no han aconseguit l'acceptació pragmàtica dels usuaris de l'idioma. Si una decisió ortogràfica no funciona, no és acceptada, no és assimilada, això suposa un avís molt seriós. I sens dubte tindrà la seva correcció en la segona edició de l'Ortografía que estem començant a preparar.

-¿Este i solo podrien tornar a portar accent?

-Ës clar, podria ser.

-Alguna pressió hi ha hagut en aquests últims anys perquè la RAE es pronunciés sobre l'ús del castellà a les comunitats amb una altra llengua. ¿Quin és la seva opinió?

-Nosaltres ens atenim al nivell que ens correspon, que és el de l'elaboració dels codis de la llengua espanyola, amb un gran respecte i lleialtat a la resta de les llengües de l'Estat.

-On sí que s'ha pronunciat, en els seus diccionaris, és sobre la identitat entre català i valencià.

-L'Academia actua sobre criteris essencialment filològics i lingüístics.

judiada i gitanería han seguit aixecant protestes en l'última edició del diccionari.

-Les definicions d'entrades com

-La correcció política és una forma de censura i això no es pot acceptar, a més, sobre la realitat d'una llengua. El diccionari no promou paraules, no demana que s'utilitzin paraules ofensives, però les ha de recollir. El Diccionario de Autoridades del 1726 deia en el pròleg que no recollirà paraules que «signifiquen desnudamente objeto indecente». En aquell diccionari hi havia censura. ¿Acceptarem ara, al segle XXI, una cosa semblant respecte a aquesta entitat etèria que és la correcció política? Tothom podria dir que hi ha una cosa que ofèn la seva sensibilitat. El que estem fent és, per una banda, que les definicions d'aquests termes siguin molt netes i respectuoses, sense res que incrementi el greuge. I en segon lloc, per al nou diccionari, estem estudiant un sistema de referències que marqui aquest caràcter d'ofensiu i despectiu que tenen determinats usos.

Notícies relacionades

Oriol Broggi passa el testimoni amb ‘Refugi’

El món que deixarem als fills

-Actualment hi ha articles que sí marquen aquest caràcter despectiu i altres que no.

-Per això establirem una marca que reflecteixi exactament aquest tema tan sensible en la societat d'avui. Però l'Acadèmia no farà mai un diccionari angèlic i seràfic només de les paraules boniques. Al diccionari també hi ha les paraules per ser un canalla i per insultar.