La desraó d'una mare assassina

«LSSRqescultor, després de descobrir la més mínima imperfecció en la seva obra, la destrueix». Ho va dir, a manera de justificació del seu ominós crim, Aurora Rodríguez Carballeira, una mare culta, intel·ligent, anarquista, liberal. El 9 de juny de 1933, a Madrid, va destruir la seva obra. Va disparar quatre trets a la seva filla, Hildegart, de 19 anys, a qui havia concebut amb un donant biològic amb l'únic propòsit de seguir les seves idees: convertir-se en abanderada de la revolució de la dona. Una història de pel·lícula (Fernando Fernan Gómez la va portar a la pantalla sota el títol de Mi hija Hildegart i ha inspirat moltes obres) que va commocionar la societat de l'acabada de néixer segona república. Ara, el director Pep Molina recrea els fets, a partir de l'obra de Carmen Domingo, a Yo maté a mi hija, que acull la Sala Muntaner amb Teresa Vallicrosa, Neus Pàmies i Jordi Llordella.

Després de cometre el crim i entregar-se a les autoritats, Aurora va concedir una única entrevista amb el diari La Tierra que aquest va publicar en entregues i que ha servit com a fil conductor del muntatge. En escena, un periodista (Llordella) visita a la presó l'assassina (Vallicrosa), mentre la filla morta (Pàmies) és convocada com un fantasma com a contrapunt de les reflexions maternes. «És una història tremenda, potentíssima, un autèntic Frankestein. Aurora, de qui va quedar fascinat el periodista, era una dona d'idees brillants que es va revelar com un monstre; un exemple de com les grans idees portades al límit poden conduir a actes inconcebibles», argumenta Molina.

REVOLUCIÓ SEXUAL / El director intenta explicar el que és inexplicable: «La va matar perquè va abandonar la missió per a la qual va ser engendrada: redimir les dones. Aurora pensava que no podia haver-hi revolució socialista si abans no es produïa l'alliberament de les dones, considerades, segons deia, simples paridores». Aquesta era la missió de la noia. Ser un model pilot de la dona del futur.

La partitura vital de Hildegart és mozartiana. Nena prodigi, als 4 anys ja era mecanògrafa; als 10, parlava diversos idiomes, i als 17, va acabar Dret. Un aprenentatge molt ferri encaminat al messiànic destí dibuixat per la mare. «Diuen que la primera cosa que va regalar a la nena va ser una màquina d'escriure», revela el director. El guió es va torçar.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

La noia va arribar a ser una de les activistes més grans de la reforma sexual femenina a Espanya i va publicar 14 obres, la majoria sobre aquesta temàtica -Molina sospita que a quatre mans amb la seva mare-. Però es va anar forjant el seu propi camí, allunyant-se del projecte de la seva mare. Agitadora intel·lectual de l'esquerra, va entrar al PSOE, a UGT i després al Partit Federal; va conèixer l'escriptor H.G. Wells, que se la va voler emportar a Londres de secretària; es va cartejar amb Sigmund Freud...

Aurora, subratlla Molina, odiava la política i va començar a veure que la seva filla adquiria una veu pròpia, volia independitzar-se. Alguns diuen que es va enamorar. «Van començar a discutir molt». Fins a la nit que la mare va prémer el gallet mentre dormia. ¿Una malalta mental? ¿Esquizofrènia paranoide? Mario Gas, que ha dissenyat la il·luminació, opina que seria «tranquil·litzador» titllar-la de boja. «El que és aterridor i incomprensible és que el cervell d'una persona normal arribi a fer això, i és una cosa que no hem resolt encara». Tampoc ho té clar Molina: «No se sap bé. A la dreta política de l'època no li interessava presentar-la com una boja. L'obra deixa que l'espectador decideixi».