Drexler, el cantautor que sacseja la pista

Jorge Drexler ha demostrat, en el seu últim disc, Bailar en la cueva, aptituds per fondre les seves inquietuds relativament experimentals amb una voluntat expansiva i comunicativa. Els seus recitals s'han anat fent més i més fibrosos fins a convertir-se en festes com la que, dimecres, va brindar a Barts, al Guitar Festival. Acompanyat per una formació instrumental imaginativa, de forta base percussiva, i lluint aquelles noves cançons amb les quals fa ballar el públic urbà europeu amb ritmes llatins ancestrals.

El Drexler dels cants a mitja veu i les subtils exploracions electròniques va ser violentat per un guió rítmic explosiu des de la primera peça, que dóna títol al disc i que, amb el reforç de metalls, va sonar a prop de l'afrobeat. Després, festins tropicalistes i acostaments a la samba i la cúmbia que no grinyolen amb el seu llenguatge de cantautor, encara que fes anar una guitarra elèctrica i baixés a la pista per ballar Luna de espejos amb un parell de fans.

Notícies relacionades

La meva vida com un gos (que veu fantasmes)

Impactant crema de naus

AMB SÍLVIA PÉREZ CRUZ / Sí que es va posar més íntim al rescatar Sea i Guitarra y vos, i en la versió a veu i guitarra de María Bonita, d'Agustín Lara. Un recés que es va dilatar amb la inesperada irrupció en escena de Sílvia Pérez Cruz, amb qui es va entendre bé en el recital de Víctor Manuel fa unes setmanes a Madrid. L'empordanesa va compartir la delicada Soledad i un Cucurrucucú Paloma d'extremades inflexions vocals que van fer somriure l'uruguaià.

El millor és que Drexler no va haver de recórrer a les seves cançons més populars del passat per alimentar el clímax del recital, sinó que el va poder construir amb les noves, consistents i de perfils rítmics molt oberts, des de La plegaria del paparazzo a Data data i la igualment ballable i a la vegada emotiva Bolivia, en homenatge al país que va acollir els seus avis, jueus alemanys refugiats del nazisme. Drexler, que va recordar que fa 20 anys va passar una temporada a Barcelona, no es va acomiadar sense rescatar Todo se transforma. Un títol que ja sona a lema personal.