SEGON DISC D'UN MÚSIC QUE EMANA HONESTEDAT

El seny de Leonmanso

El cantautor menorquí inicia la gira catalana de 'Jardins de brutes basses'

Leonmanso interpreta ’Sa cara’ a EL PERIÓDICO. / RICARD FADRIQUE

1
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL / BARCELONA

La incontinència creativa de Leonmanso va topar amb el millor aliat: Quim Torres (Delên). No només per la contenció que li ha aplicat amb encert i sensibilitat a l'hora de seleccionar el repertori i despullar les seves cançons. També per escollir-lo com a primer artista del seu segell, Velomar Records. I per la seva iniciativa Leonmanso exprés amb la qual Llure Marqués, el seu nom real, va començar venent el seu segon disc, Jardins de brutes basses, portant-lo ell mateix a casa dels compradors i complimentant-los amb un recital. L'àlbum ha rebut excel·lents crítiques. I ara el cantautor menorquí, el poeta folk capaç d'emocionar amb la seva aclaparadora honestedat, comença la seva gira per Catalunya.

Les cites són demà al Bar Musical Alfa de Barcelona, dissabte al Teatre De Ca l'Eril de Guissona (Segarra) i diumenge a la Jazz Cava de Vic.

Quim Torres va exercir de guitarrista i productor. I va acollir Leonmanso a la seva casa estudi. «Sense pressió ni nervis», van buscar la presa perfecta. «¿Tu t'has quedat content? Doncs  és aquesta», li deia. «Ens vam compenetrar veient les sensacions que sorgien. No som bons músics -afegeix l'humil Leonmanso-. Però estimem el que fem. I apliquem el seny». Seny és just el títol de la peça que obre l'àlbum.

Amb l'atzar no s'hi juga

«Conec molta gent que desafia la sort. Que pren decisions en què se la juga. A vegades et surt bé. Però n'hi ha prou amb una que no funcioni perquè tot se't giri en contra. Pots enganyar tothom, però mai a tu mateix. Això l'hi deia al meu nebot, quan va viure la seva etapa fosca. I també em va venir a la memòria la meva mare dient-me abans de sortir de casa: 'Seny, eh? No hi ha recanvi del cervell'».

Notícies relacionades

 

En aquest disc que pren el relleu de Rinosaure hi brillen els paisatges animats i lluminosos (Es tren) i els tendres i nostàlgics, com Sa mama cuida ses flors. Una declaració d'amor, també al seu pare, al millor estil Cat Stevens. «És clar que el que necessites per fer una cançó no és tant la música com tenir una història, perquè una peça la pots fer amb només un acord». En l'univers de Leonmanso n'hi ha més. El seu món interior vessa autenticitat.